tag:blogger.com,1999:blog-29895133236001947092024-03-19T05:26:01.648-07:00TantatintaKaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-18480881342621369832013-04-29T11:08:00.004-07:002013-04-29T11:14:49.630-07:00TantaTinta<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAcEoSGalPpqIXAjkAZhtiVKGalhKNuuJKbukIM1O1ELIKvM_TbPStLsbP1eo4Vzj3zgrgzmLP_3koUCyh9vU8TG1z-btlc2MXQ_JziZLKgSraeLavdrsKfE0czWiUGdMaHxhjEBU0Q7xe/s1600/Captura+de+pantalla+2013-03-25+a+las+13.03.28.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAcEoSGalPpqIXAjkAZhtiVKGalhKNuuJKbukIM1O1ELIKvM_TbPStLsbP1eo4Vzj3zgrgzmLP_3koUCyh9vU8TG1z-btlc2MXQ_JziZLKgSraeLavdrsKfE0czWiUGdMaHxhjEBU0Q7xe/s320/Captura+de+pantalla+2013-03-25+a+las+13.03.28.png" width="320" /></a></div>
<span style="color: #660000;"><br /></span>
<a href="http://tantatintaweb.blogspot.com.es/2013/04/que-es-tantatinta_28.html">Benvinguts a la web de l'Associació TantaTinta.</a><br />
<div>
<br />
Som una associació cultural nascuda amb els següents objectius:<br />
<br />
- Promoure la divulgació i el coneixement de tot el relacionat amb les arts aplicades que es deriven del dibuix, en especial l'humor gràfic, la historieta o còmic, la il·lustració i el dibuix animat.<br />
- En concret, l'associació treballarà per donar a conèixer el treball tant dels autors contemporanis com el dels ja considerats clàssics. En aquest cas, portarà a terme accions per recuperar la seva obra i publicitar-la en la mesura que sigui possible.<br />
- L'associació entén que el seu ambient de treball natural són els autors d'àmbit europeu, amb especial dedicació a l'àrea cultural entesa com Països Catalans, sense oblidar, però, una vocació d'àmbit universal.<br />
<br />
Anualment organitzem la mostra <a href="http://mostracaricart.blogspot.com.es/">CaricArt.</a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://tantatintaweb.blogspot.com.es/2013/04/que-es-tantatinta.html">Bienvenidos a la web de la Asociación TantaTinta.</a></div>
<div>
<div style="background-color: #fffdfc;">
<br />
Somos una asociación cultural nacida con los siguientes objetivos:<br />
<br />
-Promover la divulgación de todo aquello relacionado con las artes aplicadas que derivan del dibujo, especialmente el humor gráfico, la historieta o cómic, la ilustración i el dibujo animado.<br />
-En concreto, la asociación trabajará para dar a conocer el trabajo tanto de los autores contemporáneos como de aquellos considerados clásicos. En este caso, llevará a cabo acciones para recuperar la obra de estos y publicitarla en la medida de lo posible.<br />
-La asociación entiende que su ámbito de trabajo natural son los autores europeos, con especial dedicación al área cultural comprendida en los Països Catalans, sin olvidar, sin embargo, una vocación de ámbito universa<span style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif;"><span style="line-height: 18px;">l.</span></span></div>
</div>
<div>
<br />
Anualmente organizamos la muestra <a href="http://mostracaricart.blogspot.com.es/">CaricArt.</a><br />
<br /></div>
<div>
<span style="color: #660000;">Welcome to TantaTinta Association 's web.</span><br />
<span style="color: #660000;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRQkWPZ7BZAca5sAcKFbucau4ikRREw936i2Ie8oACsDIQo6zdHKk2aCVgZ7_6n7F7jKFk9KCFSL5PDLAgCYI9RqvwqZn1PRSx406voPl4KA4byxBPrz0ijxg0c8DSJA0PGE0Eevce6m_u/s1600/Captura+de+pantalla+2013-03-25+a+las+13.28.44.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRQkWPZ7BZAca5sAcKFbucau4ikRREw936i2Ie8oACsDIQo6zdHKk2aCVgZ7_6n7F7jKFk9KCFSL5PDLAgCYI9RqvwqZn1PRSx406voPl4KA4byxBPrz0ijxg0c8DSJA0PGE0Eevce6m_u/s400/Captura+de+pantalla+2013-03-25+a+las+13.28.44.png" width="400" /></a></div>
</div>
</div>
<div>
<br /></div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-48180974423380717002013-04-28T11:02:00.002-07:002013-04-28T11:02:48.874-07:00Activitats de l'Associació<span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">Per assolir els objectius bàsics, l'associació disposa de la facultat de representar una sèrie d'exposicions de diversos autors </span><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">i temàtiques, així com la capacitat de crear-ne de noves en funció dels objectius i de la demanda.</span><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">Així mateix, pot oferir xerrades, taules rodones i tallers portats per especialistes que, al mateix temps, es poden acompanyar </span><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">amb materials didàctics.</span><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">Amb tots aquests elements, també es podrien dissenyar esdeveniments de més llarg abast, com ara fires i jornades temàtiques. </span><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">Tantatinta organitza des de l'any 2011 la mostra CaricArt.</span>Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-63940048870065508412013-04-28T11:01:00.002-07:002013-04-28T11:03:51.216-07:00Actividades de la Asociación<br />
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Para lograr los objetivos básicos, la asociación dispone de la facultad de representar a una serie de exposiciones de varios autores y temáticas, así como la capacidad de crear exposiciones nuevas en función de los objetivos deseados y la demanda.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Asimismo, puede ofrecer charlas, mesas redondas y talleres conducidos por especialistas que, al mismo tiempo, pueden acompañarse de materiales didácticos.<br />
<br />
Con todos estos elementos, también se podrían diseñar acontecimientos de más largo alcance,<br />
como ferias y jornadas temáticas.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Tantatinta organiza desde el año 2011 la muestra CaricArt.</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-15287446720777201422013-04-28T11:00:00.001-07:002013-05-04T02:05:19.694-07:00Qui som?<b>Tantatinta</b> està formada per sis membres amb una llarga trajectòria professional relacionada amb el còmic:<br />
<br />
<div>
<a href="http://www.gargots.net/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><b>Jaume Capdevila</b></a></div>
Humorista gràfic i divulgador, amb el pseudònim “Kap” signa els seus acudits i caricatures regularment a <i>La Vanguardia</i>, <i>Mundo Deportivo</i>, <i>Regió 7</i>,<i> El Triangle</i> i d’altres publicacions com <i>Siné Hebdo</i>, <i>Courrier International </i>(França) o <i>L'Antitempo</i> (Itàlia). Ha publicat diversos volums amb reculls dels seus acudits, i ha estat guardonat amb premis com l'Humoris Causa, el Premi d’Humor Gràfic Esportiu de la Fundació Catalana per a l’Esport, i el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.<br />
Com a teòric i divulgador de l’humor gràfic, escriu regularment a la revista <i>Sàpiens</i>, ha realitzat diversos treballs i recerques sobre aquesta matèria. En destaquen l’exposició “Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en <i>Mundo Deportivo</i>” al Centre Cultural de Caja Madrid de Barcelona, que tambè es va dur a d’altres ciutats, com Granada o París. També la mostra “Muntañola. L’art de riure, l’art de viure” amb la Obra Social de la Caixa de Sabadell; “Tísner” a la biennal d’humor gràfic Humoràlia de Lleida, o “Vinyetes fora de joc” al Saló del Cómic de Barcelona. Ha publicat diversos llibres de divulgació de l’humor gràfic, com <i>Bagaria. La guerra no fa riure</i> (Dux, 2007), <i>L’humor gràfic de Tísner</i> (Pagés ed. 2009), o <i>Canya al Borbó! Iconografía satírica de la monarquía espanyola </i>(Llibres de l’Índex, 2009), <i>Si los curas y frailes supieran. Antología de caricatura anticlerical</i> (Ediciones de la Tempestad, 2011), <i>Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats</i> (Efadós, 2012). <br />
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<br />
<br />
<b>Norman Fernández</b><br />
Comença la seva feina com a divulgador i teòric de còmics el 1989 a les pàgines de la revista de Gijón “El Wendigo”. Més tard, formarà part de la redacción de les revistes especialitzades “Dentro de la Viñeta” i “Trama”.<br />
Ha col·laborat successivament en l’organització dels Salons del Còmic d’Oviedo, Gijón i Avilés, i actualmente és el coordinador de les activitats relacionades amb el còmic a la Semana Negra de Gijón.<br />
Ha publicat estudis sobre la historieta a països com l’Argentina, Croàcia o Brasil. En col·laboració amb Pepe Gálvez, ha realitzat diverses monografies En solitari, és el responsable de les monografies “Herman: el arte de narrar”, “El año que fuimos Grendel” i “Tex habla español”. A més a més, ha coordinat, juntamente amb Pepe Gálvez, el llibre col·lectiu “Nuevas Miradas sobre el cómic español más joven”, i, en solitari, ha fet el mateix amb els volums “From Hell: un melodrama en ochenta originales” i “11-M: en esos trenes viajábamos todos”.<br />
<br />
<br />
<b>Pepe Gálvez</b><br />
Economista i guionista, expert i crític de còmics, ha realitzat conjuntament amb Antoni Guiral exposicions sobre Carlos Giménez, Max, Bernet i Miquelanxo Prado.<br />
D’altra banda juntament amb Norman Fernández ha escrit els llibres “Nosotros somos los muertos: el Arte de la Resistencia”; “Historias Rotas: la guerra del 36 en el cómic”; “Irreverentes, viñetas incómodas”; “Egoistas, Egocéntricos y Exhibicionistas, la autobiografía en el comic: una aproximación”. A més a més, és autor del capítol “La Novela gráfica o la madurez del medio” del llibre col·lectiu “De los superhéroes al manga, el lenguaje de los cómics”.<br />
Porta més de vint i cinc anys fent textos divulgatius i crítics sobre cómics en revistes generals i especialitzades, i és crític de cómics al Suplement de Cultura del diari Avui. Es autor dels guions dels llibres “Asesinato en la Mezquita”; “Color Café”; “Silencios , la juventud del Capitán Trueno”; “Tenemos derechos” i “Expediente Exprés”, de la historieta “Y esos son los buenos” del llibre col·lectiu “Nuestra Guerra Civil”, i és coguionista del llibre “11-M: la novela gráfica”.<br />
<br />
<br />
<b>Toni Guiral</b><br />
Ha exercit de tècnic editorial per a empreses com Norma Editorial, Planeta DeAgostini, Estudio Fénix o Ediciones El Jueves.<br />
Com a periodista especialitzat ha publicat en diversos diaris y revistes (<i>El País</i>, <i>El Periódico de Catalunya, Slumberland, U </i>o <i>ABCD</i>).<br />
El 1993, va ser el director tècnic del Saló del Còmic de Barcelona.<br />
Ha treballat, en qualitat de guionista, amb diversos dibuixants (Fernando Rubio, Adolfo Usero, Jesús Redondo, Pedro Espinosa o Jaime Martín), publicant a nivell nacional i internacional. La seva tasca com a divulgador l’ha dut a fer xerrades per tot Espanya i a organitzar cursos d’estiu per a la Universitat de Barcelona, a més de la publicació de diverses obres teòriques i l’any 2007 li va valdre un premi del Saló del Còmic de Barcelona.<br />
També ha comissariat exposicions sobre diversos historietistes (Carlos Giménez, Max, Jordi Bernet,<br />
Miguelanxo Prado, Oriol Garcia...), i, actualment, dirigeix la enciclopèdia “Una historia de los cómics” (Panini Cómics).<br />
El seu darrer llibre és “11-M: La novela gráfica”, coescrit amb Pepe Gálvez i dibuixat per Joan Mundet, que acaba de publicar Panini.<br />
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<a href="http://www.alfonsolopez.cat/alfons_lopez/Home.html" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="font-size: x-small;"><b>Alfons López</b></span></a></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
</div>
<div>
Periodista, humorista gràfic i autor de còmics. Ha col·laborat als diaris <i>La Vanguardia, El Periódico, Avui i El diari de Barcelona</i>, i ha dirigit i participat en publicacions d’estil molt divers, entre les quals hi trobem <i>El Papus, L’AVUI dels Súpers, Angelitos Negros i El Jueves</i>. Ha participat, com a membre de l’equip promotor en diverses edicions del Saló del Còmic a Barcelona, i actualmente és membre de la comissió de cultura del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Al llarg de la seva carrera, ha rebut diversos premis, com ara el Premi al millor guionista pel Club de Amigos de la Historieta el 1976, el nomenament de Mestre de Ponent a Lleida el 1997 i el Premi Serra i Moret el 2005.<br />
El seus últims llibres publicats són: "La pobreza no es rentable" (2006), editat per la Fundació Pau i Solidaritat de CC OO; "Silencios: La juventud del Capitán Trueno" (2006), amb guió de Pepe Gálvez, i "Estraperlo y tranvía" (2007), una historieta protagonitzada per la Família Ulises, aquest dos publicats per Ediciones B; "Color Café" (2007), amb guió de Pepe Gálvez, editat per Edicions de Ponent, i "Cambio climático y sostenibilidad" (2008), publicat per Panini.<br />
<br />
<b>Juanjo Sarto (1950-2012)</b><br />
Ha exercit com a redactor en cap de l’àrea de cómics de Planeta DeAgostini, i com a editor de la Línea Manga.<br />
Des de l’any 2006, és responsable de taules rodones i conferències al Saló Internacional del Còmic de Barcelona i al Saló del Manga. A més, ha conduït diversos clubs de lectura de còmics a diverses biblioteques públiques de Barcelona.<br />
Treballa com a guionista de cómics des dels anys setanta, i ha col·laborat amb revistes nacionals i internacionals. També ha col·laborat en els guions per a diverses sèries d’animació i pel·lícules.<br />
El gruix de la seva feina creativa el composa la seixantena de novel·les, la majoria de literatura juvenil, publicades amb el seu nom o sota pseudònim.<br />
<br />
Juanjo, fundador i peça clau de Tantatinta, ens va deixar a principis de l'any 2012. Des d'aquestes línies volem retre homenatge a aquest entusiasta de la cultura popular, gran creador, i sempre, bon amic.<br />
<br />
<br />
<b>Jordi Riera</b><br />
Artista plàstic amb prop d'una trentena d'exposicions individuals i col·lectives a Catalunya. Coeditor del fanzine Senseïsmes (1995-1996). Organitzador dins del grup Els Isards del cicle de conferencies i exposicions Setmana de les Arts (1998 i 2001).<br />
Com a estudiós i divulgador, va crear la primera web dedicada a catalogar el còmic en català l'any 2008 <span style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">(</span><a href="http://www.grupelsisards.cat/comic/" rel="nofollow" style="color: #551a8b; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;" target="_blank">http://www.grupelsisards.cat/comic/</a><span style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de el mateix any es un dels col·laboradors de<span style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;"> </span><a href="http://www.comicat.cat/" rel="nofollow" style="color: #551a8b; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">ComiCat</a><span style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;"> </span>un dels portals de referencia del còmic català. L'any 2011 publica el llibre El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011) a Edicions Glénat. Ha publicat diversos articles divulgatius sobre el tema dels còmic i l'humor gràfic.</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-28480909261629557532013-04-28T10:57:00.000-07:002013-05-04T02:06:53.703-07:00¿Quiénes somos?<br />
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Tantatinta está formada por seis miembros con una larga trayectoria profesional relacionada con el cómic:</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<a href="http://www.gargots.net/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-size: x-small;"><b>Jaume Capdevila</b></span></span></span></a></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 11pt;"><span style="font-size: x-small;"><b><br /></b></span></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Humorista gráfico y divulgador, con el pseudónimo “Kap” firma sus chistes y caricaturas que aparecen<br />regularmente en La Vanguardia, Mundo Deportivo, Regió 7, El Triangle y otras publicaciones como Siné Hebdo,<br />Courrier International (Francia) o Il Quotidiano Della Satira (Italia). Ha publicado varios volúmenes con recopilaciones<br />de sus viñetas, y ha sido galardonado con premios como el Humoris Causa (Italia, 2008), y, en el 2009,<br />el Premio de Humor Gráfico Deportivo de la Fundación Catalana por el Deporte, y el Premio Internacional de Humor Gat Perich.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Como teórico del humor gráfico, ha realizado varios trabajos e investigaciones sobre la materia.</span><span style="font-size: x-small;"> </span><span style="font-size: x-small;"> </span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Destacan la exposición “Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo”, en el centro cultural<br />Caja Madrid de Barcelona, que también se llevó a otras ciudades, como Granada o París. También la muestra<br />“Muntañola. L’art de riure, l’art de viure”, con la Obra Social de la Caixa de Sabadell; “Tísner”, en la bienal de<br />humor gráfico Humoralia de Lérida, o “Vinyetes fora de joc”, en el Salón del Cómic de Barcelona.<br />Ha publicado varios libros de divulgación del humor gráfico como “Bagaria. La guerra no fa riure” (Dux, 2007),<br />“L’humor gràfic de Tísner” (Pagès ed. 2009) o “Canya al Borbó! Iconografia satírica de la monarquia espanyola” (Llibres de l’Índex, 2009), "Si los curas y frailes supieran. Antología de la caricatura anticlerical" (Ed. Tempestad, 2011), "Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats (1902-1912)" (Efadós, 2012).</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 11pt;"><b>Norman Fernández</b></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Empieza su carrera como divulgador y teórico de cómics en 1989 en las páginas de la revista de Gijón<br />“El Wendigo”. Más tarde, formará parte de la redacción de las revistas especializadas “Dentro de la viñeta” y<br />“Trama”. Ha colaborado sucesivamente en la organización de los salones del cómic de Oviedo, Gijón y Avilés,<br />y actualmente es el coordinador de las actividades relacionadas con el cómic en la Semana Negra de Gijón.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Ha publicado estudios sobre la historieta en países como Argentina, Croacia o Brasil. En colaboración con</span><span style="font-size: x-small;"> </span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">Pepe Gálvez, ha realizado diversas monografías. En solitario, es el responsable de las obras “Herman: el arte de narrar”, “El año que fuimos Grendel” y “Tex habla español”. Además, ha coordinado, junto con Pepe Gálvez, el libro colectivo “Nuevas Miradas sobre el cómic español más joven” y, en solitario, ha hecho lo propio con los volúmenes<br />“From Hell: Un melodrama en ochenta originales” y “11-M: En esos trenes viajábamos todos”.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-size: 10pt;">Pepe Gálvez</span></b></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 10pt;"><br /></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Economista y guionista, experto y crítico de cómics, ha realizado junto con Antoni Guiral exposiciones sobre<br />Carlos Giménez, Max, Bernet y Miguelanxo Prado.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Por otro lado, junto con Norman Fernández ha escrito los libros “Nosotros somos los muertos: El Arte de la Resistencia”; “Historias Rotas: la guerra del 36 en el cómic”; “Irreverentes, viñetas incómocas”; “Egoístas, Egocéntricos y Exhibicionistas, la autobiografía en el cómic: Una aproximación”. Además, es al autor del capítulo “La novela gráfica o la madurez del medio” en el libro colectivo “De los superhéroes al manga: el lenguaje de los cómics”.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Lleva más de veinticinco años escribiendo textos divulgativos y críticos sobre cómics en revistas generales y especializadas, y ha ejercido como crítico de cómics en el suplemento de cultura del periódico Avui. Es autor de los guiones de los álbumes “Asesinato en la mezquita”; “Color café”, “Silencios, la juventud del Capitán Trueno”; “Tenemos derechos” y “Expediente Exprés”, de la historieta “Y esos son los buenos”, del libro colectivo “Nuestra Guerra Civil” y es coguionista del libro “11-M: La novela gráfica”.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 10pt;"><br /></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 10pt;"><b>Toni Guiral</b></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: 10pt;"><br /></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Ha ejercido de técnico editorial para empresas como Norma Editorial, Planeta DeAgostini, Estudio Fénix o Ediciones El Jueves.<br />Como periodista especializado ha publicado en varios periódicos y revistas (El País, El Periódico de Catalunya, Slumberland, U o ABCD.<br />En 1993, fue el director técnico del Salón del Cómic de Barcelona.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Ha trabajado en calidad de guionista con varios dibujantes <span lang="CA">(Fernando Rubio, Adolfo Usero, Jesús Redondo, Pedro Espinosa </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: xx-small;">o Jaime Martín), publicando a nivel nacional e internacional. Su tarea como divulgador le ha llevado a realizar charlas<br />por toda España y a organizar cursos de verano para la Universitat de Barcelona, además de la publicación de diversas<br />obras teóricas, y, en el año 2007, le valió un premio del Salón del Cómic de Barcelona. También ha comisariado exposiciones<br />sobre varios historietistas (Carlos Giménez, Max, Jordi Bernet, Miguelanxo Prado, Oriol Garcia...), y actualmente dirige<br />la enciclopedia “Una historia de los cómics” (Panini Cómics). Su último libro es “11-M: La novela gráfica”, coescrita con<br />Pepe Gálvez y dibujada por Joan Mundet, de reciente publicación por parte de Panini.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<a href="http://www.alfonsolopez.cat/alfons_lopez/Home.html" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><b>Alfons López</b></span></span></a></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><br /></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: xx-small;">Periodista, humorista gráfico y autor de cómics. Ha colaborado en los periódicos <i>La Vanguardia</i>, <i>El Periódico, Avui</i> y<br /><i>El diari de Barcelona</i>, y ha dirigido y participado en publicaciones de estilo muy diverso, entre las cuales encontramos <i>El Papus</i>,<br /><i>L’Avui dels Súpers, Angelitos Negros</i> y <i>El Jueves</i>. Ha participado, como miembro del equipo promotor, en varias ediciones<br />del Salón del Cómic de Barcelona, y actualmente es miembro de la comisión de cultura del Colegio de Periodistas de Cataluña.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">A lo largo de su carrera, ha recibido varios premios, como el Premio al mejor guionista por el Club de Amigos de la Historieta en 1976, </span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: xx-small;">el nombramiento de Mestre de Ponent en Lérida en 1997 y el Premio Serra i Moret en 2005.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: xx-small;">Sus últimas obras publicadas son: “La pobreza no es rentable” (2006), editado per la Fundación Pau i Solidaritat de CC OO;<br />“Silencios: La juventud del Capitán Trueno” (2006), con guión de Pepe Gálvez, y “Estraperlo y tranvía” (2007), una historieta<br />protagonizada por la Família Ulises, ambos publicados por Ediciones B; “Color Café” (2007), con guión de Pepe Gálvez,<br />editado por Edicions de Ponent, y “Cambio climático y sostenibilidad” (2008), publicado por Panini.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><b>Juanjo Sarto (1950-2012)</b></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"><br /></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: xx-small;">Ha ejercido como redactor jefe en el área de cómics de Planeta DeAgostini, y como editor de la Línea Manga.<br />Desde el año 2006 es el responsable de las mesas redondas y conferencias en el Salón del Cómic de Barcelona<br />y en el Salón del Manga. Además, ha conducido varios clubs de lectura de cómics en bibliotecas públicas de Barcelona.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Trabaja como guionista de cómics desde los años setenta, y ha colaborado en revistas nacionales e internacionales. </span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span lang="CA" style="font-size: xx-small;">También ha colaborado en los guiones para series de animación y películas.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;"><span style="font-family: arial, sans-serif;">El grueso de su tarea creativa lo compone la sesentena de novelas, la mayoría de literatura juvenil,</span><span style="font-family: arial, sans-serif;"> </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-family: arial, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: xx-small;">publicadas con su nombre o bajo seudónimo.</span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;"><br /></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">Juanjo, fundador y pieza clave de Tantatinta, nos dejó a principios de 20123. Desde estas líneas queremos rendir homenaje a este</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; margin: 0.1pt 0cm;">
<span style="font-size: xx-small;">entusiasta de la cultura popular, gran creador, y, siempre, buen amigo.</span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<b>Jordi Riera</b></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: xx-small;">Artista plastico con una treintena de exposiciones individuales y colectivas en Cataluña. Coeditor del fanzine Senseïsmes (1995-1996).</span><br />
<span style="font-size: xx-small;">Organizador dentro del grupo Els Isards del ciclo de conferencias y exposiciones Setmana de les Arts (1998-2001).</span><br />
<span style="font-size: xx-small;">Como académico y divulgador, creó la primera web dedicada a catalogar el cómic en catalán el año 2008 (<a href="http://www.grupelsisards.cat/comic/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;" target="_blank">http://www.grupelsisards.cat/comic/</a>).</span><br />
<span style="font-size: xx-small;">Desde ese mismo año, es uno de los colaboradores de <a href="http://www.comicat.cat/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">ComiCat</a>, uno de los portales de referencia del cómic catalán. El año 2011 publica</span><br />
<span style="font-size: xx-small;">el libro El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011) en Ediciones Glénat (actual Editores de Tebeos). Ha publicado</span><br />
<span style="font-size: xx-small;">diversos libros divulgativos sobre el tema del cómic y el humor gráfico.</span></div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-9402700604597614382013-04-28T10:54:00.001-07:002013-04-28T10:54:23.013-07:00Què és Tantatinta?<br />
<div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;">Som una associació cultural nascuda amb els següents objectius:</span></div>
<br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- Promoure la divulgació i el coneixement de tot el relacionat amb les arts aplicades que es deriven del dibuix, en especial l'humor gràfic, la historieta o còmic, la il·lustració i el dibuix animat.</span><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- En concret, l'associació treballarà per donar a conèixer el treball tant dels autors contemporanis com el dels ja considerats clàssics. En aquest cas, portarà a terme accions per recuperar la seva obra i publicitar-la en la mesura que sigui possible.</span><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">- L'associació entén que el seu ambient de treball natural són els autors d'àmbit europeu, amb especial dedicació a l'àrea cultural entesa com Països Catalans, sense oblidar, però, una vocació d'àmbit universal.</span><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><br style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;" /><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Col·laboradors necessaris: Totes aquelles entitats públiques o privades que puguin coincidir amb els nostres objectius, administracions públiques en general, obra social i cultural d'entitats bancàries, fundacions, escoles, instituts, etcètera.</span>Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-45830318523280629312013-04-28T10:53:00.000-07:002013-04-28T10:53:14.172-07:00¿Qué es "Tantatinta"?<br />
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Somos una asociación cultural nacida con los siguientes objetivos:</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Promover la divulgación de todo aquello relacionado con las artes aplicadas que derivan del dibujo,<br />especialmente el humor gráfico, la historieta o cómic, la ilustración i el dibujo animado.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
En concreto, la asociación trabajará para dar a conocer el trabajo tanto de los autores contemporáneos<br />como de aquellos considerados clásicos. En este caso, llevará a cabo acciones para recuperar la obra de<br />estos y publicitarla en la medida de lo posible.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
La asociación entiende que su ámbito de trabajo natural son los autores europeos, con especial dedicación<br />al área cultural comprendida en los Països Catalans, sin olvidar, sin embargo, una vocación de ámbito universal.</div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
Colaboradores necesarios: Todas aquellas entidades públicas o privadas que pueden coincidir con nuestros<br />objetivos, administraciones públicas en general, obra social y cultural de entidades bancarias, fundaciones,<br />colegios, institutos, etcétera.</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-75838962965664727482013-04-17T11:22:00.000-07:002013-04-29T11:23:51.829-07:00Els Còmics a la premsa, la consolidació del llenguatge<br />
<h3 align="left" id="sites-page-title-header" style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 22px; margin: 0px; padding: 3px 10px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
<span dir="ltr" id="sites-page-title">Els Còmics a la premsa, la consolidació del llenguatge, </span></h3>
<span dir="ltr">p</span>er Antoni Guiral<br />
<div class="sites-canvas-main" id="sites-canvas-main" style="background-image: none !important; color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; min-height: 150px; padding-bottom: 5px; padding-top: 15px;">
<div id="sites-canvas-main-content">
<table cellspacing="0" class="sites-layout-name-one-column sites-layout-hbox" style="margin: 0px; table-layout: fixed; width: 1494px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><tbody>
<tr><td class="sites-layout-tile sites-tile-name-content-1" style="padding: 10px; vertical-align: top;"><div dir="ltr">
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">El còmic, la historieta, com tots els mitjans de comunicació, ha necessitat d’un temps per a la seva formació i consolidació; de fet, t<br />ot i que madura, encara és en període de creixement. Aquesta fórmula per a narrar històries en imatges mitjançant unitats<br />temporals i espacials (vinyetes) degudament seqüencialitzades (narració), utilitzava inicialment eines heretades del teatre<br />(l’espai com a decorat), la il·lustració (el dibuix en sí mateix i la composició), la pintura (el tractament del color) i la literatura (textos i diàlegs).<br />Ben aviat, però, la historieta va crear els seus propis estris gràfics i narratius, obrint els plans visuals i utilitzant diversos punts de vista </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">(primer pla, pla mitjà, pla general), seleccionant les unitats visuals o vinyetes indispensables per a fer avançar l’acció segons<br />una intencionalitat narrativa molt acurada (el·lipsi), fent servir el disseny de la pàgina o de les vinyetes segons aquesta mateixa i<br />ntenció expositiva, recreant el llenguatge, sintetitzant-lo, i disposant-lo en espais concrets (bafarades, cartutxos), o generant so<br />amb les onomatopeies i altres símbols gràfics, entre moltes altres troballes. Aquesta concreció d’un llenguatge nou, barreja<br />entre el visual i el literari, ha necessitat d’uns anys pel seu desenvolupament però, possiblement, és al còmics publicats a la<br />premsa diària, inicialment als Estats Units, en forma de pàgines dominicals i tires diàries, on s’assenta aquesta petita revolució,<br />amb noves formes narratives i de llenguatge que són inherents a la historieta. És aquest punt el que volem desenvolupar en aquesta i<br />ntervenció, que iniciarem amb els orígens i el desenvolupament de la historieta des que en podem parlar pròpiament d’aquest mitjà:<br />o sigui, des del moment en el que la impremta permet la popularització dels còmics i la societat del segle XIX, filla de la<br />revolució industrial, més burgesa i per tant més alfabetitzada, genera la necessitat de més eines comunicatives.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>El desenvolupament de les arts gràfiques (o sense impremta no hi ha còmics)</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Es obvi que la impremta ha tingut una importància cabdal per a la transmissió de coneixement, però la, diguem-ne, popularització d’aquest<br />coneixement, no va començar a Europa fins a partir del segle XVI amb unes fulles volants, soltes (al·leluies, auques,<br />estampes populars o libels) o enquadernades molt primàriament (romans de cecs, literatura de cordell), que bàsicament eren utilitzades<br />com a propaganda religiosa o política, amés de narrar fets populars i habitualment truculents, i que eren impreses inicialment<br />en fusta gravada i posteriorment en xilografia i litografia. Aquesta tècnica de comunicació, molt utilitzada en el món rural <sup>1</sup><br />(estava adreçada sobre tot a gent que no sabia llegir, i era “cantada” i venuda pels pobles), consistia bàsicament o be en imatges<br />úniques o be en una sèrie de il·lustracions que podien o no tenir relació entre sí, imatges que escenificaven un textos escrits en vers<br />o en prosa. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Al segle XVIII dos fets es van convertir en essencials per a entendre una precària però evident intenció narrativa basada en el dibuix:<br />el pintor, impressor i dibuixant satíric britànic William Hogarth (1697-1764) va idear les seqüències de gravats que narraven<br />una història [figura 1], per una banda i, per un altre, també a Gran Bretanya, es distribueixen les estampes populars basades en<br />situacions quotidianes i polítiques dibuixades amb estil caricaturesc [figura 2]. La principal aportació de Hogarth en el tema que ens ocupa<br />no és altre que la voluntat d’explicar una història exclusivament en imatges, gravats que mantenen una relació entre elles i que, per tant,<br />gaudeixen d’una evident càrrega narrativa <sup>2</sup>. Respecte a les estampes i fulles volants impreses també amb la tècnica del gravat<br />de gran repercussió a l’Anglaterra del segle XVIII, destaquen pel to grotesc del dibuixos, que abandonen l’estil més acadèmic per<br />assentar les bases del que avui coneixem com caricatura, un gravats clarament crítics amb la realitat quotidiana i política del moment <sup>3</sup>,<br />que d’alguna manera, pel seu traç més senzill però molt expressiu, marquen una tendència que, poc desprès, serà l’escollida pels primers<br />autors de les primitives historietes.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">El fil històric d’aquestes primeres passes d’una certa voluntat d’explicar històries en imatges ens porta directament a Suïssa, i<br />més concretament a la figura d’un mestre i escriptor, dibuixant afeccionat, Rodolphe Töpffer (1799-1846) <sup>4</sup>. Director d’un internat,<br />Töpffer, per tal de fer passar l’estona al seus alumnes durant un estiu, es va dedicar a dibuixar unes històries en imatges que<br />aportaven les principals característiques del que coneixem com historieta: utilitzava unitats gràfiques, vinyetes, per a narrar una sèrie<br />de situacions de manera que aquestes tenien una relació entre sí, formant el que hem batejat com seqüències. Töpffer narrava amb<br />dibuixos escenes entre humorístiques i fantàstiques, canviant els plans per tal d’oferir una lectura més dinàmica, situant a la part inferior<br />un breu text que, més o menys, definia el dibuix però també aportava informació complementària. Aquestes “històries en estampes”,<br />que així les va definir el pedagog suïs [figura 3], van ser publicades entre 1833 i 1846 <sup>5</sup>, però Töpffer va anar més enllà. De fet, ja al 1833<br />escrivia, amb la publicació de la seva primera obra en imatges, Histoire de M. Jabot: “Es tracta d’un petit llibre de naturalesa mixta.<br />Es composa d’una sèrie de dibuixos autografiats. Cadascun d’aquests dibuixos es acompanyat d’una o dues línees de text. Els dibuixos,<br />sense el text, no significarien gran cosa; el text, sense els dibuixos, no significaria res”. Es més, al 1845, al seu llibre Essai de Physiognomie,<br />Töpffer confecciona el que es pot entendre com a veritable teoria de la historieta, una mena d’estudi seminal de semiologia, en el que explica,<br />entre d’altres coses, que la simplificació del dibuix esta per sobre de la reproducció formal d’essers i objectes, que les “històries en estampes”<br />funcionen millor amb un grafisme sintètic i evocador, més expressionista i que, segons les seves pròpies paraules: “Fer literatura en<br />estampes no significa constituir-se en l’obrer d’una idea per a sortir del pas... No es posar al servei d’una fantasia exclusivament grotesca<br />un llapis de natura bufa. Tampoc es tracta de desenvolupar un proverbi o fer jocs de paraules; és inventar un drama real en el que tots els<br />elements coordinats amb el dibuix donen com a resultat un conjunt; és, bo o dolent, pesat o lleuger, foll o seriós, haver fet un llibre,<br />i no exclusivament traçar una paraula bonica o ordenar un refrany en estrofes”. Tota una declaració de principis, signada al 1845!</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Les revistes satíriques: un pas endavant</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Un pas molt important per a començar a parlar de historietes, o “protohistorietes” com alguns les han batejat, pensades ja més com un<br />mitjà formal amb possibilitats expressives, sobre tot humorístiques i crítiques, i amb una presència més continuada<br />(no com un cas aïllat), es dona amb la regularització de les anomenades revistes satíriques. Tot i que iniciades al segle XVIII, l<br />a veritable essència d`aquestes publicacions periòdiques potenciades inicialment per poders fàctics de caire social o polític i<br />adreçades a un lector urbà, amb més possibilitats culturals (l’alfabetització, tot i que moderadament a certs països com el nostre,<br />comença a ser una realitat) i inserit en una societat més lliberal, oberta a governs democràtics de caire burgès que, poc a poc,<br />prenen l’alternativa al ancien régime, prenen força a partir del segle XIX gràcies, amés de per les circumstàncies polítiques indicades,<br />a la invenció de la litografia <sup>6</sup>, a l’aparició de la premsa mecànica i a la creació de la moderna tinta de impremta <sup>7</sup>, tècniques per permeten<br />una millor qualitat de impressió, més llibertat estilística pels il·lustradors i la possibilitat d’abaratir costos i disminuir el temps dels tiratges.<br />A França, revistes satíriques com La Caricature (1830) o Le Charivari (1832) publiquen els treballs de tres dels il·lustradors que comencen<br />a utilitzar les imatges per explicar històries i anècdotes: Caran D’Ache (1858-1909), Gustave Doré (1832-1883) i George Colomb (1856-1945).<br />Anglaterra, per la seva banda, aportarà a títols com Punch (1841) i algunes historietes primitives signades per John Leech (1817-1864)<br />o Edgard Linley Sambourne (1844-1910), mentre que Alemanya marcarà un ferm pas endavant a l’hora de conformar la tècnica de la historieta<br />en el setmanari Fliegende Blätter (1844), on publicarà Wilhelm Busch (1832-1908), pintor, il·lustrador i poeta, que amés de realitzar moltes<br />“històries amb imatges” mudes, es un altre dels clar pioners de la historieta moderna amb Max und Moritz (1865), considerada una de les obres<br />fundacionals d’aquest mitjà [figura 4]. Tot i les batzegades polítiques i els continuats canvis institucionals de diverses ideologies,<br />Espanya també ofereix bons exemples de “protohistorietes” en aquests anys de formació. Revistes satíriques i setmanaris<br />de informació general com Mundo Cómico (1871), Madrid Cómico (1880), La Broma (1881), La Caricatura (1884),<br />La Semana Cómica (1887) o Blanco y Negro (1891), amés de capçaleres catalanes com La Campana de Gràcia (1870) i<br />L’Esquella de la Torratxa (1872), acullen a pioners de la historieta tan importants com José Luis Pellicer (1842-1901),<br />Apel·les Mestres (1854-1936), Francisco Cubas, Mecáchis (Eduardo Sáenz, 1859-1898) o Joaquín Xaudaró (1872-1933) que,<br />amb Víctor Patricio Landaluze (1828-1889) <sup>8</sup>, componen un grup que utilitza una aleshores nova tècnica comunicativa,<br />concentrada en l’anècdota quotidiana i la crítica política i, en tots els casos, amb vinyetes quasi sempre “obertes”, sense tancar,<br />i amb textos al peu de cada imatge.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Entre aquest encara primitiu concepte de la historieta i un tractament una mica més fresc i modern del mitjà<br />(sobre tot pel que fa a la relació seqüencial entre vinyetes), trobem als il·lustradors nord-americans de finals del segle XIX.<br />Sens dubte influïts pels caricaturistes britànics (i, potser, pel mateix Rodolphe Töpffer, de qui al 1842 es va publicar als EE UU<br />The Adventures of Mr. Obadiah Oldbuck -Les amours de M. Vieux-Bois-), creadors com John McLenan (1827-1865),<br />autor d’una de les primeres sèries de historieta –en el sentit d’estar protagonitzada per un personatge fitxe-, Mr. Slim’s Adventures<br />(i també un dibuixant conscient de la necessitat del cavi de plans visuals per a una lectura més àgil de la pàgina), Frank Bellew (1828-1888) o<br />Arthur B. Frost (1851-1928) publiquen a la revista de informació política i cultural Harper’s Monthly Magazine (1850) bons exemples de l<br />es possibilitats estètiques i narratives del còmic, com també ho fan Frederick Burr Opper (1857-1937) o Art Young (1866-1943) a publicacions com<br />Puck (1877) [figura 5] i Life (1883).</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Com hem vist, les publicacions d’actualitat política i cultural i les revistes satíriques són bàsiques per a una primera reflexió sobre<br />la historieta –per a trobar un espai propi en el que publicar amb regularitat-, i el mitjà idoni per a trencar la solitud i immediatesa<br />de la il·lustració única en favor d’una narrativa gràfica recolzada en textos que permet explicar, de moment, anècdotes en una<br />o dues pàgines. Tanmateix, el segle XIX aportarà altres millores tècniques a les arts gràfiques (com el paper fet a partir de fusta,<br />la rotativa, la linotípia o un sistema per a imprimir en color), que seguiran obrint espai a la qualitat de impressió, l’abaratiment de costos<br />i, sobre tot, la possibilitat de tirar més exemplars en menys temps.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>La necessitat d’un nou format</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">La historieta ja havia aportat un nou llenguatge, encara en formació, que permetia “llegir” i “veure” una història en imatges de forma natural,<br />seguint un ritme de lectura concret, marcat pel autor, d’esquerra a dreta i d’a dalt a baix, de manera que, de forma instintiva, sense<br />gaire formació (amb saber llegir hi havia prou), era factible entendre el missatge transmès. El nou mitjà, bàsicament visual, va aparèixer<br />a finals del segle XIX en una fórmula coneguda, el suport revista, ara adreçada exclusivament a la publicació d’acudits, il·lustracions<br />i historietes. Va de ser de nou a la Gran Bretanya que al 1884 apareix Ally Sloper’s Half-Holiday, publicació dirigida, com les revistes<br />esmentades, al lector adult, un total de 8 pàgines a gran format amb acudits diversos i les aventures d’un vividor alcoholitzat expert en f<br />ugir dels seus creedors, un èxit editorial que es va repetir en altres capçaleres com Comic Cuts (1890) i Illustrated Chips (1890).<br />Tot i que el concepte “revista de historietes” era ja una realitat, el cert és que encara faltaven uns anys per donar un pas endavant<br />en el tractament estètic i narratiu del còmic; aquestes publicacions resten com uns pioners en el concepte però, encara, arrastren<br />una certa fredor estètica i els hi costa anar més enllà d’una imatge, la vinyeta, que o serveix per afegir al peu un diàleg o, en massa<br />ocasions, no fa mes que “il·lustrar” el text. Feia falta alguna cosa més.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">El pas que marca el inici d’una presència més immediata dels còmics al carrer i que, de pas, genera una indústria i, per tant,<br />un espai més obert a l’experimentació que afavoreix les inquietuds dels creadors, es dona a un país relativament “nou”:<br />els Estats Units. Al segle XIX aquesta és encara una terra bàsicament agrícola i ramadera, una país en construcció i amb unes riqueses<br />naturals extraordinàries, però l’arribada de la seva pròpia revolució industrial referma poc a poc el creixement de les ciutats i<br />, per tant, l’arrelament de noves classes socials –burgesa, mitjana i treballadora-. La implantació de l’electricitat, la millora<br />dels transports –que facilita el trasllat de les mercaderies i el comerç- i l’explotació dels recursos naturals afavoreix el<br />creixement de les activitats primària (agricultura), secundària (serveis) i terciària (indústria en general), al temps que provoca<br />la necessitat d’una gran quantitat de ma d’obra, que arriba bàsicament d’Europa i Àsia –entre 1790 i 1950 Estats Units<br />va assolir un total de 40 milions d’extrangers-. Creixen les ciutats i les zones agrícoles, el país gaudeix d’una certa estabilitat política,<br />basada en un estat federalista i en una constitució democràtica, i l’alfabetització de la població –masculina, bàsicament- arriba al 90%<br />en la majoria dels seus estats a finals del segle XX. Es aquest context s’obre pas amb molta força la premsa diària, que gaudirà<br />de dues figures bàsiques per a entendre la seva expansió: Joseph Pulitzer (1847-1991) i William Randolph Hearst (1863-1951).<br />El primer, un hongarès emigrat a EE UU al 1864 que havia estat senador republicà, es converteix en editor del diari<br />St. Louis Post-Dispatch al 1879 i tres anys desprès compra la capçalera del New York World, aplicant una política de periodisme<br />popular i sensacionalista que el converteix, amb 600.000 exemplars, en el diari més venut de tot el país. Per la seva part,<br />Hearst hereta de molt jove una gran fortuna que li permet comprar diaris com San Francisco Examiner (1887) o New York Journal <sup>9</sup> (1895),<br />arribant una mica més lluny que Pulitzer amb un estil encara més groller i espectacular <sup>10</sup>; de la terrible lluita pel control de la premsa<br />sorgida entre aquests dos magnats entre finals del segle XIX i principis del XX, neix aquesta indústria dels còmics de la que estem parlant.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Hem de tenir en compte, d’entrada, que la utilització de la fotografia a la premsa diària encara no és una costum massa establerta a finals<br />del segle XIX, fet que evidencia la importància de la il·lustració en els diaris, fins al punt que Pulitzer, al 1894, inclou un dibuix editorial<br />–no la “imatge” d’una notícia, sinó un dibuix d’opinió- a la portada del New York World. El cert és que tant Pulitzer, sobre tot, com Hearst<br />són conscients que una bona part del seu lectorat, sense ser analfabet, encara té problemes per a dominar la llengua anglesa i, al mateix<br />temps, que uns bons dibuixos poden garantir una venda superior de les seves capçaleres. Pulitzer serà el primer en engegar el format<br />de suplement dominical l’any 1889 amb The Word’s Funny Side, una manera com qualsevol altre de cridar l’atenció d’uns lectors que,<br />en el teòric descans dominical, tenien més temps per a dedicar a la lectura d’un suplement, tot i que aleshores es tractava d’un sol full<br />a dues cares imprès en blanc i negre.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Els suplements dominicals, oci per a tota la família</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Al 1894 el Funny Side passa a gaudir de 8 pàgines, i per tal d’afavorir constantment la presència de dibuixos, Pulitzer va adquirir<br />els drets per a publicar una il·lustració d’un tal Richard F. Outcault (1863-1928) apareguda originàriament a la revista Truth, en<br />la que apareixia, entre un grup de nens que jugaven al carrer, un de calb i brut. Quan el 5 de maig de 1895 The World’s Funny Side<br />es comença a publicar en color, el mateix nen, una mica canviat, es converteix en un dels protagonistes d’una sèrie de grans il·lustracions<br />amb el títol de Hogan’s Alley [figura 6], nom d’un carreró fictici en el que tenien lloc escenes corals de carrer que representaven amb<br />sarcasme la vida quotidiana d’un barri molt humil, on convivien persones de diferents races. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Al 24 de novembre de 1895, i per tal de fer proves de impremta amb el color groc, el camisó que sempre vesteix aquest nen –i en<br />el que a partir de maig de 1896 s’inscriuran els seus diàlegs- passa del blau al groc, de manera que des d’aquell moment la<br />sèrie serà popularment coneguda com a Yellow Kid. Precisament serà el gran èxit de la criatura del Outcault el que aconsellarà Hearst </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a oferir-li un millor sou per portar-lo al seu diari, el New York Journal, que amb data del 18 d’octubre de 1896 estrena –amb Yellow Kid </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">com a principal reclam- el seu propi suplement dominical, American Humorist. Pulitzer reacciona ràpidament i reclama als jutjats la propietat d</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el personatge però el jutge, en una decisió salomònica que crearà precedent, reconeix el dret de Outcault a portar la seva creació al </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Journal de Hearst, però amb un canvi en el nom de la sèrie –McFadden’s Row of Flats-, mentre que concedeix a Pulitzer que també pot c</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">ontinuar amb Yellow Kid i amb la secció Hogan’s Alley, que serà dibuixada per George Luks (1867-1933). </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Curiosament, una setmana desprès –el 25 d’octubre-, a part de la il·lustració a tota pàgina de McFadden’s Row of Flats </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">al American Humorist del New York Journal, Outcault escriu i dibuixa una anècdota en forma de historieta –en cinc vinyetes </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">sense tancar-, titulada The Yellow Kid and His New Phonograph [figura 6], que amés dels expressions del personatge en el camisó </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">afegeix unes bafarades amb els diàlegs d’un lloro i del propi Yellow Kid. Aquest fet –l’aparició de les bafarades- ha dut a alguns </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">experts a assenyalar erròniament aquesta data com al naixement de la historieta quan, en realitat, la bafarada ja havia estat </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">utilitzada a historietes publicades a la premsa satírica del segle XIX.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Primeres pàgines dominicals: sàtira, humor i gags</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Les primeres i molt bàsiques passes per a introduir aquest nou mitjà –sense nom concret encara-, a la premsa nord-americana, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">no han de fer-nos oblidar que a Europa el fet de publicar anècdotes explicades en diverses unitats visuals que desenvolupen una acció </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">i inclouen diàlegs o textos no eren una novetat. De fet, Outcault, fins al 1898 –en que desapareix el seu Yellow Kid <sup>11</sup>- no dibuixa més </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de vuit historietes d’aquest personatge –quasi totes en format de tira- però, un any abans, es començarà a editar una sèrie que no </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">només integrarà les bafarades de manera natural, sinó que iniciarà el costum de publicar en format d’una pàgina, en el que podríem </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">batejar com l’aparició de la Sunday Page o pàgina dominical. Aquest salt qualitatiu es produeix amb sèrie que –inspirada </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">clarament en el Max und Moritz del Wilhelm Busch- li és encarregada per Hearst al il·lustrador Rudolph Dirks (1877-1968), </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">que dona vida a The Katzenjammers Kids al 1897. Protagonitzada per dos germans bessons d’origen alemany i molt entremaliats, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Hans i Fritz, i la seva Mamma –posteriorment, s’afegiran “Der Captain” i “Der Inspector”-, demostra que Dirks ha entès molt bé </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">com aprofitar l’estructura d’una pàgina per a desenvolupar una anècdota –en quatre tires de tres vinyetes cadascuna- el que, per un </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">altre banda, li confereix un aspecte molt “teatral”, en el sentit que totes les vinyetes tenen el mateix pla –un pla sencer- en el que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el lector sap sempre en quin indret es troben els personatges, que es mouen d’un cantó a l’altre o apareixen i desapareixen, com en </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">una escena de teatre. Dirks intenta esbrinar quins són els moments claus a dibuixar en cada vinyeta per a fer que l’acció avanci amb </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">sentit tot i que, evidentment, encara no hagi ni canvi de pla ni un excessiu sentit de fluïdesa narrativa. The Katzenjammer Kids [figura 8], </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">però, es pot considerar la primera sèrie de premsa diària que assumeix algunes de les bases tècniques i narratives de la </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">historieta –vinyetes com a unitat expositiva i un cert tempo narratiu que les relaciona en el temps i l’espai-, alhora que, poc a poc, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">es serveix de les bafarades per a aportar informació bàsica a a la comprensió de la història, deixant menys espai a una excessiva </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">gesticulació i moviment dels personatges que, com en el cinema mut, supleix la manca de diàlegs o so.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">En tot cas, seguim de moment amb històries humorístiques d’una certa crítica social, configurades amb un grafisme caricaturesc deutor </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de les revistes satíriques –fet que va provocar que aquestes històries en imatges foren conegudes com funnies o divertides-; de fet, l</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">'increment de les vendes dels suplements dominicals va demostrar la seva validesa com a mitjà d’entreteniment per adults –els infants </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">s’afegirien més tard- de tota mena i condició, incloent als més o menys recents immigrants –el fet que els protagonistes de </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">The Katzenjammers Kids fossin d’origen alemany tampoc és casualitat-, que tot i una limitada comprensió del anglès eren capaços </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de “llegir” visualment aquestes historietes. Abans de deixar a Hans y Fritz, tres anècdotes. Primera: al 1913, i desprès que Dirks tornès </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">d’un any sabàtic, Hearst es nega a tornar-li la sèrie, en aquell moment en mans de Harold H. Knerr (1892-1949), el que provoca que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">l’autor d’origen alemany reclami la seva propietat als jutjats; el resultat: Hearst es queda amb el títol de la sèrie i amb Knerr i Dirks, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a qui se li reconeix la creació i propietat dels personatges, ofereix las seves criatures –en una d’aquelles jugades del destí- a Joseph Pulitzer, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">que com a Hans und Fritz la publicarà en els seus diaris. Segona: el sentiment antialemany dels nord-americans desprès de la </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">PrimeraGuerra Mundial provocarà que les dues sèries canviïn de títol; The Katzenjammers Kids serà entre 1918 i 1920 </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">The Shenanigan Kids –fins i tot el protagonistes es convertiran en holandesos-, mentre que Hans und Fritz canviarà, ja definitivament, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a The Captain & The Kids. I tercera: Hans i Moritz són, reconegut per ell mateix, el antecedents més directes dels populars</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Zipi i Zape de Josep Escobar.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Noves aportacions a un nou llenguatge: Winsor McCay</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">A poc a poc, el llenguatge dels còmics anava prenent forma. Fins i tot es permetia algunes disbauxes experimentals, com les que va </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">aplicar Gustave Verbeek (1867-1937) a la sèrie dominical The Upside-Downs, publicada des de l’any 1903 al suplement del </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">The New York Herald <sup>12</sup>, propietat de James Gordon Bennett Sr. (1795-1872), amb Pulitzer y Hearst un altre magnat de la premsa </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">nord-americana. The Upside-Downs, en realitat una sèrie d’humor i fantasia, tenia la singularitat que es llegia primer al dret i desprès, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">per saber com continuava i acabava la història, tenies que girar la pàgina; tot i que sembla complexa, Verbeek era tan hàbil que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">aconseguia el seu objectiu, en el que alguns experts han volgut veure com una adaptació a la historieta de les il·lustracions del holandès </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">M. C. Escher, autor de construccions impossibles que exploraven el infinit i es transformen en altres coses barrejant motius diferents.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Però qui de veritat va donar un pas de gegant en definir la historieta moderna va ser el nord-americà Winsor McCay (1867-1934), </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">pioner dels dibuixos animats i il·lustrador tècnic de formació. Desprès de crear dues sèries de còmics per a la premsa </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">dominical –Little Sammy Sneeze (1904) i Dreams of a Rarebit Fiend (1904)-, McCay comença a publicar al ja esmentat </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">The New York Herald Little Nemo in Slumberland l’any 1905 [figura 9]; en essència, es tracta de la narració setmanal dels </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">somnis d’un nen –el petit Nemo- que acaben sempre a la darrera vinyeta amb el Nemo despertant bruscament i caient del llit. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">D’entrada, McCay és el primer en aplicar un grafisme més realista als còmics, un dibuix elegant, net, de personatges anatòmicament </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">figuratius i escenaris urbans, poètics i fantàstics dibuixats amb molta cura i amb la seva corresponent perspectiva –sobre tot els edificis; </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">com ja he dit, McCay era un dibuixant tècnic de formació-. Little Nemo in Slumberland abandona el gènere fins ara quasi únic </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">en les sèries dominicals –el humor o la sàtira-, i aposta directament per la fabulació i la fantasia. McCay, amés –com ja havia demostrat </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a les seves obres precedents- és un autor amb una gran consciència del format de publicació –la pàgina-, de manera que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">utilitza una diagramació cada cop diferent de vinyetes, disposades segons unes pautes molt concretes, en virtut dels seus interessos </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">narratius i estètics. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Poc a poc, els somnis del Nemo –tot i que sempre acabarà despertant a la última vinyeta- van continuant d’una setmana a l’altre, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de manera que McCay crea també el concepte de continuïtat entre una pàgina i un altre, continuïtat que desprès serà bàsica en </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el còmic de premsa –i en el publicat a altres suports d’edició-. És més, l’autor nord-americà sap donar coherència i agilitat al seu relat, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">canviant constantment el punt de vista de les vinyetes i alternant el pla general <sup>13</sup> amb el mitjà i, per tant, relegant el sentiment </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">d’espai escènic teatral, el que aporta una sensació de moviment i de ritme mai vistes en els còmics fins aquell moment, creant també </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">un raccord o continuïtat entre vinyetes –a vegades, amb un fons únic pel que passegen els personatges- i perfeccionat el que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">coneixem com el·lipsi, un salt en el temps entre vinyeta i vinyeta que accelera –o disminueix- el tempo de la narració. A nivell gràfic, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">McCay utilitza també el color com a eina narrativa, incorporant tons molt subtils i creant efectes de continuïtat o de ruptura, allunyant-se </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">així també de la funció merament decorativa de la quadricromia; aprofitant el to fantàstic dels somnis del Nemo, McCay deforma </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">quan convé les figures i els fons, i aporta una molt atractiva imaginaria gràfica a la sèrie. McCay tampoc no va evitar les lluites </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">internes dels magnats de la premsa; al 1911 William Randolph Hearst el contracta per dur la sèrie als seus rotatius, però en no poder </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">utilitzar el títol original, la rebateja com In the Land of Wonderful Dreams, amb el que apareixerà fins 1913.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Seguint cronològicament amb les sèries dominicals, hi ha un altre bon exemple que ens permet valorar l’evolució del llenguatge </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">dels còmics, al menys en la premsa: es tracta de Polly and her Pals, de Cliff Sterrett (1883-1964). Iniciada com a tira diària –format </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">del que parlarem una mica més endavant- amb el títol de Positive Polly al 1912, serà des de desembre de 1913 –ja com Polly and her Pals- que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Sterret afegirà l’entrega dominical a una sèrie que passarà de crònica humorístic-satírica de la quotidianitat d’una família, a retrat surrealista </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de les vivències i anècdotes vitals de Sam Perkins, el pare de Polly. Però el que ara i aquí interessa no és tant el retrat sociològic entre costumista i</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">delirant de Polly and her Pals, sinó la renovació gràfica i estètica aplicada per Sterrett a les seves pàgines dominicals, sobre tot a partir </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">dels anys vint. Dividides quasi sempre en quatre tires de tres vinyetes cadascuna –més la seva topper <sup>14</sup>- les pàgines gaudien d’un </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">grafisme acurat, de disseny quasi conceptual i un traç sintètic i molt vital que dotava de vida pròpia a les figures. Sterrett s’inspira </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">en trets del Cubisme, el Surrealisme i el Dadaisme amb, a vegades, un tractament de la llum angulós i dramatitzat molt proper </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">al del cinema expressionista alemany. D’alguna manera, Sterrett va concebre cada pàgina com una unitat estètica en sí mateixa, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">amb una especial facilitat per a la lectura visual, que li permet utilitzar la pantomima en moltes pàgines pràctica o totalment mudes.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Aquestes troballes coincideixen en el temps amb les de George Herriman, que des del 1916 publicava també la dominical d’una </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">sèrie iniciada com a tira diària, Krazy Kat [figura 11]. Aquest és un cas molt especial en la història dels còmics, i és que la sèrie de </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Herriman mai havia estat de les més populars –de fet, no es publicava a més de 60 diaris, molt pocs per a fer-la rendible-, però </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Hearst, cap de l’agència que la produïa –King Features Syndicate- era un enamorat de les aventures surrealistes de la “gata boja”. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Per tant, Herriman va poder treballar amb una llibertat creativa total, el que es va traslluir en una pàgina que juga amb el humor, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">la poesia, la fantasia i la ironia. Estructurada argumentalment parlant de forma molt senzilla –els personatges vivien a Coconino County, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">i les històries rondaven els esforços de la gata Krazy per aconseguir l’amor del ratolí Ignatz, que sempre li llençava un totxo al cap, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">mentre el gos policia Ofissa Pupp mirava de impedir-ho-, Herriman va dotar a la pàgina d’una estructura narrativa molt oberta i un disseny </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de pàgina lliure, que barrejava vinyetes sense encerclar amb altres tortes, o vinyetes molt petites amb algunes de molt grans, en un </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">brillant joc de simetries i asimetries en el que el paisatge –canviant i molt senzill- aportava una coherència narrativa i, fins i tot, una sensació</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de irrealitat i d’univers tancat en sí mateix.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">McCay, Sterrett i Herriman van aportar algunes de les claus gràfiques i narratives pel desenvolupament del mitjà, alhora que, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">amb la seva inquietud, van transgredir la simplicitat del còmic atorgant-li un segell de qualitat i compromís amb les avantguardes </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">artístiques del moment, exercint una influència que encara és visible avui en dia.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>La tira diària, primeres passes</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Que els còmics a la premsa dominical funcionaven no era cap secret als Estats Units dels primers anys del segle XX. Els editors de diaris </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">creaven agències per a distribuir notícies, il·lustracions i fotografies, però també per a produir còmics que es venien a tot el país –i, poc a poc, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a tot el món-; però el negoci podia créixer per un altre banda. De fet, ja al 1903 Moses Koenisberg, director del American de Chicago –propietat </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de Hearst-, va trobar una fórmula per a fer la competència al Daily News de la mateixa ciutat: li va encarregar a Clare Briggs (1875-1930) </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">la realització d’un còmic en format de tira, que seria publicat cada dia al seu diari, amb la intenció de fidelitzar als seus lectors i, de pas, guanyar-ne </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">d’altres. A Piker Clerk, protagonitzada per un apassionat de les apostes a les carreres de cavalls, va acomplir el seu objectiu, però al 1904 </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el propi Hearst la va clausurar per considerar-la “poc edificant” i “vulgar”. La primera passa estava donada.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Tres anys desprès, al 1907, va ser el il·lustrador i caricaturista Bud Fisher (1884-1954) qui li va proposar al editor del diari San Francisco Chronicle </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de publicar una tira de còmics de dilluns a dissabte, a la que va batejar com A. Mutt, i que, no pas per casualitat, tenia com a </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">protagonista a un home que apostava a les carreres de cavalls. Poc desprès, Mutt va trobar un company de fatigues, Jeff, i des del 1908 </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">la sèrie va ser coneguda com Mutt and Jeff [figura 12]. Pot ser per primera vegada som davant una sèrie d’humor quotidià que retrata </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">amb ironia i sarcasme les relacions matrimonials, i que satiritza amb brutalitat les penes del seus protagonistes; d’alguna </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">manera –recordem que som al 1907- aquesta seria una de les primeres sèries de premsa pensada objectivament per a un lector adult, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el que no es d’estranyar, per què si els suplements dominicals eren, també, lectura per al més petits de la casa, el diari s’adreçava </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">clarament als adults. Tenim, per tant, una porta oberta a un altre format –la tira publicada de dilluns a dissabte al diaris-, una tira que, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">inicialment, condensarà en quatre o cinc vinyetes una anècdota sense continuïtat. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">La senzillesa gràfica i argumental de Bud Fisher i de les primeres tires diàries ben aviat trobarà en George McManus un valor afegit. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Amb Bringing Up Father [figura 13]–creada al 1913- McManus, encara sense donar continuïtat d’un dia a l’altre a les tires, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">concebrà un argument una mica més complex i enriquidor, concentrat en la figura d’un matrimoni de classe baixa que, gràcies a la fortuna, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">es converteix en milionari de la nit al matí, un ascens social que la filla i la dona accepten amb més o menys naturalitat, però que el pare, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Jiggs, es nega a assumir. Amb un dibuix elegant, de línea ferma i tancada i un look molt proper al Modernisme, McManus –un dels més </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">clars precursors del Hergé de Tintin- aportarà a les tires diàries un grafisme de qualitat i una narrativa més moderna, aplicant de </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">forma sistemàtica un canvi de plans que agilitzen la lectura. Però falta un altre pas per a avançar en el desenvolupament de les </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">característiques de la tira diària, pas que portarà la signatura de E. C. Segar, que al 1919 va iniciar amb el títol de Thimble Theatre </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">una sèrie d’humor que, deu anys desprès, descobriria no només a una de les icones més populars de la historieta, Popeye, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">sinó que seria capaç de crear un nou concepte: una història llarga explicada en tires diàries. A part de concebí al primer heroi amb </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">poders extra humans molt abans que Superman, Segar barrejarà humor i aventura per a donar continuïtat a les aventures dels seus </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">personatges, el que suposa aquest pas endavant del que estàvem parlant: obrir les possibilitats narratives de les tires diàries per </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a encetar un altre fórmula que, com la literatura o el cinema popular, apostava per la publicació fragmentada i el “continuarà” </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">per a desenvolupar una història llarga.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Les primeres continuïtats tenen altre aspecte</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">No deixa de ser curiós que al 1929 coincideixin una sèrie de fets que el converteixen en un any molt especial per als còmics o, al menys, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">per al desenvolupament de les historietes a la premsa diària. A part que aquell any va néixer Tintin a les pàgines del suplement del diari belga </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Le Vingtième Siecle, Le Petit Vingtième, i de la ja esmentada aventura llarga de Segar –que, en realitat, comença una mica abans de </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">l’aparició de Popeye-, al 1929 o, millor dit, el 7 de gener de 1929, la premsa diària inicia la publicació de les primeres tires d’aventures </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">però d’estil gràfic realista: Buck Rogers in the 25th Century A.D. i Tarzan. Resulta evident que les revistes de literatura popular </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">americanes –els anomenats pulp- i la cada cop més activa presència de films de gèneres com el western, l’aventura o el policíac </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a les sales de cinema, tenen molt a veure en aquest procés no ja de reconversió –els còmics de premsa d’humor o satírics no han </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">desaparegut mai-, però sí de evolució dels còmics. Els lectors i els espectadors gaudien de històries “realistes” i “dramàtiques” </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a revistes i cinemes, i havia arribat l’hora que aquesta iniciativa fos traslladada a la historieta.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">És més, tant Buck Rogers in the 25th Century A.D. (Buck Rogers) com Tarzan (Tarzán) eren adaptacions al còmic de relats i petites </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">novel·les aparegudes als pulps dels anys vint. En el primer cas, el propi escriptor, Phillip Francis Nowlan (1888-1940) es va convertir </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">en el guionista de la sèrie de premsa –primera com a tira diària, a partir de 1930 s’afegiria la pàgina dominical-, il·lustrada per </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Dick Calkins (1895-1962); en el segon, el personatge concebut per Edgar Rice Burroughs (1875-1950) va ser adaptat per Hal Foster (1892-1982) </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">al format de tira diària. D’entrada, ni una ni altre sèrie oferien més renovacions a les tires diàries que el seu llenguatge visual –sobre tot Foster, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">un excel·lent i figuratiu il·lustrador- [figura 15], i l’evidència de narrar una història llarga en escenes –el gag queda per les anècdotes </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de caire més humorístic-, però ben aviat es farà palès que el grafisme realista afectarà profundament a la narrativa de la historieta, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">aportant-li noves fórmules expressives. Però encara no hem acabat amb l’any 1929, per què a partir del 6 de maig una tira de caire </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">més aviat humorístic –Washington Tubbs II, creada al 1924 per Roy Crane (1901-1977)- presentarà a un nou i misteriós personatge, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">una mena de soldat de fortuna anomenat Capità Easy, que acabarà per donar títol a la sèrie. Crane és, segurament, el primer </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">dibuixant que evoluciona d’una barreja de caricatura i realisme a un grafisme que, sense perdre de vista la figuració, sintetitza el traç </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">per a guanyar en expressivitat i profunditat dramàtica en els seus escenaris i personatges, mesurant també el tempo narratiu i la informació </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">argumental que es dona a cada tira per tal de fer avançar l’acció de forma coherent. La caixa de Pandora era oberta i, en realitat, entre </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">1931 i 1934 la indústria del còmic de premsa a EE UU –perfectament establerta i amb una infraestructura molt ben definida- defineix </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">les constants per les que s’ha de moure, des d’un punt de vista gràfic i narratiu, tota la historieta de la premsa diària.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">1931 no va ser un any fàcil pels nord-americans –ni per a la resta del món, però ara estem concentrats en Estats Units: </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">la greu crisi econòmica, anomenada Gran Depressió, havia generat un total de vuit milions d’aturats, i la Llei Seca o prohibició </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de venda d’alcohol iniciada al 1920 tenia atemorida a diverses ciutats nord-americanes en les que havien proliferat les bandes armades. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Precisament inspirant-se en aquest fet, el 4 d’octubre de 1931 apareixia la primera tira diària de Dick Tracy, una sèrie de </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Chester Gould (1900-1985) [figura 16] que responia a la violència criminal amb violència policial i que, més enllà de ideologies, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">va convertir-se en la seu d’una petita renovació del llenguatge de la historieta de premsa. Gould aporta un dibuix a primera vista estrany</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">i fins i tot lleig, de traços angulats però molt efectiu des d’un punt de vista narratiu; la seva síntesi gràfica reforça la dramatització </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de les vinyetes i facilita la lectura de les tires, basant-se també en uns vius contrastos entre llum i ombres que aporten una profunditat </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de camp especialment efectiva als escenaris. El creador de Dick Tracy va saber també explorar les necessitats narratives de la historieta </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">en format de tira, condensat l’acció en els plànols més efectius per a la seva lectura i exercint una habilitat especial per a la </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">seqüencialització de les vinyetes. Gould potencia la presència dels primers plans com a element dramàtic i no estalvia detalls a </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">l’hora de mostrar una violència física fins aleshores insòlita en tires de premsa.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Un altre any important per a la històries de les tires diàries nord-americanes de premsa és 1934. El 22 de gener </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">King Features Syndicate –l’agència de Hearst- posa en marxa la primera tira de Secret Agent X-9 (Agente Secreto X-9), </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">que durant un any comptarà amb els arguments i diàlegs del prestigiós escriptor de novel·la negra Dashiell Hammett (1894-1961). </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Il·lustrada per un aleshores molt jove Alex Raymond (1909-1956) amb un grafisme realista molt influït pels il·lustradors de llibres </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">i revistes del moment, Secret Agent X-9 aportarà la fluïdesa literària en els diàlegs de Hammett, que construeix a un personatge </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">que, tot i sent agent del ordre, no escapa a la tipologia d’antiheroi construïda precisament en el sotsgènere policial que el va fer famós. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Però qui va atorgar una qualitat gràfica i literària especial a les tires diàries va ser Milton Caniff (1907-1988), més concretament amb </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">la sèrie Terry and the Pirates [figura 18], iniciada al 22 d’octubre de 1934. Inicialment una tira d’aventures exòtica sense gaires ambicions, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Caniff anirà construint poc a poc a Terry and the Pirates (Terry y los piratas) com una saga coherent, capaç de donar vida a una llarga </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">quantitat de personatges secundaris que, com els principals –o, fins i tot, més que ells- gaudiran d’una personalitat molt específica </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">i perfectament creïble. Caniff, un dels primers historietistes de premsa que no dubte en acudir a la documentació per tal d’atorgar </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">credibilitat a la seva narració –els fets de la guerra sino-japonesa, uniformes, armes, llocs geogràfics, la II Guerra Mundial-, és plenament </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">conscient de les necessitats d’una obra-riu com la seva, tant a l’hora de crear subtrames argumentals com de sintetitzar les escenes </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">en les tres o quatre vinyetes diàries, aportant la informació mínima per a fer avançar l’acció i, de pas, crear una nova situació que reclami </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">la lectura de la tira següent, sense que això trenqui la continuïtat narrativa de la història <sup>15</sup>. La cura de la personalitat de les seves criatures </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el porta a humanitzar-los; els seus no són personatges tòpics, d’una peça, tots ells mantenen virtuts i defectes creïbles, amb ombres i llums, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">tants els “bons” com els “dolents” sempre, és clar, que no siguin japonesos. Aquesta vitalitat argumental i narrativa està acompanyada </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">d’un grafisme que busca el contrast entre llum i ombra; blancs i negres són a l’art de Caniff espais amb un sentit gràfic però també narratiu, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">defineixen perfectament figures i entorn i els aporten una lectura dramàtica afegida. Caniff sap fins i tot escollir els diàlegs i situar les </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">bafarades per a conduir al lector per una narració llarga i intensa que no té inici ni final, incorporant els plans més adients a la recerca </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de la dramatització buscada, amb un sentit exemplar de l’el·lipsi <sup>16</sup>. L’ombra de Milton Caniff és molt allargada, per què la seva influència </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">com a guionista i dibuixant arriba a creadors de còmics de tot el món i de tots els suports editorials aptes per la historieta.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Dominicals d’aventures: un pas més en el llenguatge dels còmics</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Per tal de revisar tots els elements que constitueixen el desenvolupament del llenguatge en els còmics de la premsa diària, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">cal parlar també de les pàgines dominicals de les conegudes com sèries d’aventures d’estètica realista. Com hem dit, el còmic </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a la premsa nord-americana dona les primeres passes com a pàgines incloses en els suplements dominicals dels diaris, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Sunday Pages de las que també disposen totes les fins ara citades tires realistes. Entre aquestes, algunes d’elles van preferir mantenir uns </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">arguments no lligats als de les tires diàries i, per tant, les històries seguien de setmana en setmana. És el cas de Tarzan, sèrie que comença </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a gaudir de pàgina setmanal al 1931, primer dibuixades per Rex Maxon i, fins al 1937, per Hal Foster. A nivell de llenguatge narratiu o literari, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">aquestes dominicals no difereixen d’una estructura més o menys semblada a la de les tires diàries, en el sentit que desenvolupen una </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">escena o acció –amb més vinyetes, per suposat- que no serà resolta fins l’altre setmana quan, al mateix temps, es crearà una nova </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">situació que deixarà penjat al lector; és la manera d’assegurar l’adquisició del diari diumenge a diumenge. A canvi, les dominicals </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de Tarzan seran les primeres en renovar el llenguatge gràfic de les entregues setmanals gràcies a la força estilística de Foster, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">que sap aprofitar l’espai del que disposa –els suplements dominicals eren molt grans aleshores- per a lluir-se amb els seus </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">espectaculars paisatges i amb el seu domini de l’anatomia humana, amés d’aprofitar les possibilitats del color.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Però als anys trenta també van néixer sèries que –al menys inicialment en el primer cas- només es publicaven els diumenges, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">com Flash Gordon i Prince Valiant (Príncipe Valiente). La primera va suposar el descobriment d’un dels dibuixants que més ha marcat a </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">futurs professionals de la historieta de tot el món, Alex Raymond; aprofitant la pàgina com a unitat estètica, Raymond trenca en moltes </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">ocasions la dinàmica estàndar –tres tires per pàgina- i utilitza la superfície per a generar muntatges trencadors que, d’alguna manera, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">avisen de les possibilitats del format pàgina a un munt de dibuixants que, alguns anys desprès i en revistes i àlbums, sabran extreure </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">altres conclusions. L’estilisme de Raymond, la seva elegància com a dibuixant, trenca al llarg d’alguna etapa de la dominical de </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Flash Gordon amb un sentit més acurat de la narrativa, forçant una mena de “relat il·lustrat” que l’allunya una mica del concepte més modern </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de historieta, fins el punt que abandonarà la utilització de bafarades. Precisament aquesta és una de les constants que Hal Foster </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">aplicarà a totes les pàgines dominicals de Prince Valiant, sèrie d’aventures ambientada en temps del Rei Artur creada al 1937. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">La força de les il·lustracions de Foster –cada vinyeta és una il·lustració-, la seva magnitud i excepcional qualitat com a dibuixant figuratiu </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">però també molt expressiu i vitalista, el porta a la determinació de incloure el diàlegs i els textos narratius a la part inferior de les vinyetes, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de manera que no “taquin” el dibuix. Aquesta característica ha dut a alguns experts a dubtar de la validesa de Prince Valiant com a </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">historieta –el consideren més un “relat il·lustrat”-, però, al menys pel que a mi respecte, és evident que Foster fa historieta: per què utilitza </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">cada vinyeta com a unitat gràfica per a narrar una seqüència, i per què amb els canvis de pla aporta moments precisos d’una acció que </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">guarden relació amb la vinyeta anterior i amb la propera. La historieta no necessita de les bafarades per a ser considerada una historieta; </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">el còmic narra visualment una sèrie d’escenes que van encadenades entre elles, i que tenen com a objectiu explicar una història en imatges. </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Prince Valiant és per tant, un còmic, i amés el primer en que el pas dels anys és evident en els personatges, per què Foster crea una saga </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">en el sentit més ampli de la paraula, una saga en la que el protagonista viu la seva infantesa, adolescència i maduresa, es casa, té fills i </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">observa com aquests creixen i es van fent grans.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">No són, per suposats, tots aquests els únics exemples pràctics per a aprendre l’evolució del llenguatge dels còmics de premsa, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">però si alguns del més significatius publicats des de finals del segle XIX fins al 1937, el que podríem dir la primera, però la més significativa, </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">etapa d’aquest suport d’edició. Com ja hem dit, la presència d’aquests còmics a la premsa de tot el món occidental –en diaris o en format </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">de revista-, assegurada per la forta implantació de les agències de distribució nord-americanes, va ser vital per a comprendre la pròpia </span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">evolució de la historieta a països com Espanya, França, Bèlgica, Itàlia o Anglaterra. De fet, el següent pas evolutiu en el llenguatge de l</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">a historieta cal buscar-lo en un altre format, el comic-book, però aquesta, com aquell que diu, és un altre història.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<ol start="1" style="font-family: arial, sans-serif; margin-top: 0cm;">
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Recordem que el “món rural” va ser la base de la economia a Europa fins ben entrat el segle XVIII.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es tractava dels anomenats Moral Modern Subjects (temes moderns i morals), un títol evident per a explicar<br />en un nombre concret de gravats, sis bàsicament, històries quotidianes sublimades sota una clara intenció<br />moralitzant. Alguns dels seus títols eren: A Harlot’s Progress (1732); A Rake’s Progress (1735) o The Four Stages of Cruelty (1751).</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Entre els dibuixant més importants d’aquelles propostes, destaquen Henry William Bunbury (1750-1811),<br />Thomas Rowlandson (1756-1827) i James Gillray (1757-1815).</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Era fill del pintor Wolfgang Adam Töpffer (1766-1847), i tot i que va voler professionalitzar-se com a il·lustrador,<br />Rodolphe Töpffer va tenir que seguir un altre camí a causa d’una infermetat a la vista.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">En total, set títols: Histoire de M. Jabot (1833); Monsieur Crépin (1837); Les amours de M. Vieux-Bois (1837);<br />Monsieur Pencil (1840); Docteur Festus (una sàtira del Faust de Goethe, 1840); Histoire d’Albert (1845) i M. Crytogramme (1846).</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Inventada per l’alemany Aloys Senefelder, la litografia permet al il·lustrador treballar directament sobre el suport<br />de impressió, el que facilita que controli més d’a prop la seva obra.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Cap al 1814 l’alemany Dietrich Uhlhorn crea la premsa mecànica, i al 1818 el francès Pierre Lorilleux aporta la que<br />es considerada la moderna tinta de impremta.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">El bilbaí Víctor Patricio Landaluze es en realitat el primer autor espanyol de historietes. Considerades com a tals,<br />en el sentit més primitiu del terme, podem trobar pàgines seves a revistes cubanes com La Charanga o<br />El Moro Muza des del any 1857.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Aquest diari Hearst el va comprar per 180.000 dòlars a Albert Pulitzer, el germà de Joseph Pulitzer.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Es diu que amb un dels seus falsos i premeditadament retorçats titulars, Hearst va donar un cop de ma per a provocar<br />la guerra per Cuba entre EE UU i Espanya al 1898.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">De fet, la lluita per la propietat de Yellow Kid per part de Pulitzer i Hearst, que va donar com a resultat la seva publicació<br />als diaris dels dos magnats, va generar en aquell moment l’expressió “The Yellow Kid Papers” (“els diaris del noi groc”),<br />retallada a “The Yellow Papers” (“els diaris grocs”) i, finalment, a “Yellow Journalism” (“premsa groga”), accepcióÇ<br />aplicada a la premsa sensacionalista.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Precisament al The New York Herald de Bennett Richard F. Outcault, el creador de Yellow Kid, va publicar la seva nova sèrie,<br />Buster Brown, a partir de l’any 1900.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">De fet, es diu que va ser Winsor McCay qui va originar el ara anomenat “pla general”, o sigui, la visió llunyana d’un espai<br />concret que serveix per a situar al lector, una tècnica que el cinema no va utilitzar fins l’aparició del gran D. W. Griffith.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">La topper era la tira o petita historieta que ocupava la part superior de les sèries dominicals, al menys entre<br />els anys deu i els cinquanta del segle XX; majoritàriament, es tractava d’una anècdota auto conclusiva realitzada pel<br />mateix autor de la sèrie titular –a vegades protagonitzada per un personatge secundari-, i els diaris, segons l’espai del<br />que disposaven, podien incloure-la o no amb la pàgina.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">De fet, a les dominicals de Terry and the Pirates Caniff resumia l’acció de les tires de la setmana, aportat alguna<br />dada nova que, al mateix temps, recollia a la tira del dilluns següent.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Un bon exemple d’això són les tires mudes publicades els dies 16 i 17 d’octubre de 1941, que narren la mort d’un<br />personatge de la tira de Caniff, Raven Sherman; Caniff, a la tira del 17 d’octubre, es permet el luxe de dibuixar una sola vinyeta.</span></li>
</ol>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Bibliografia de còmics</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Cal esmentar, com per un altre banda és evident, que la bibliografia dels còmics esmentats en aquest text publicats a Espanya i,<br />a més, catalogats, és malauradament mínima.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Caniff, Milton: Terry y los piratas, 17 volums, Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona, 2005-2006.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Foster, Hal: Príncipe Valiente, 26 volums, Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona, 2005-2007.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Foster, Hal: Príncipe Valiente, 4 volums (edició en blanc i negre, en curs), Libros de Papel, Lisboa, 2006-2008.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Foster, Hal: Tarzán, 6 volums, Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona, 2007-2008.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Herriman, George: Krazy & Ignatz, 6 volums (en curs), Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona, 2006-2008.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Hogarth, Burne: Tarzán, 8 volums (en curs), Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona, 2008.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">McCay, Winsor: Little Nemo in Slumberland: ¡Esos espléndidos domingos!, Norma Editorial, Barcelona, 2007.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Raymond, Alex: Flash Gordon, 2 volums, Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona, 2006.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Segar, E. C.: Popeye, 1 volum, Editorial Planeta DeAgostini, Barcelona. 2007.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Bibliografia sobre còmics</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Becattini, Alberto: Milton Caniff: American Stars and Strips, Glamour Internacional Production, 2001.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">_: Alex Raymond: The power and the grace, Glamour Internacional Production, 2002.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Becker, Stephen: Comic Art in America, Simon and Schuster, 1959.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Blackbeard, Bill: R. F. Outacult’s The Yellow Kid, Kitchen Sink Press, 1995.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Blackbeard, Bill: Dashiell Hammet & Alex Raymond’s Secret Agent X-9 (introducción), Kitchen Sikn Press, 1990.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Blackbeard, Bill y Williams, Martin: The Smithsonian Collection of Newspaper Comics, Harry N. Abrams with Smithsonian Press, 1977.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Canemaker, John: Winsor McCay: His life and art, Harry N. Abrams, Inc., Publishers, 2005.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Coma, Javier: Diccionario de los cómics: La Edad de Oro, Plaza&Janés, Barcelona, 1991.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Groensteen, Thierry y Peeters, Benoît: Töpffer: L’invention de la bande dessinée, Hermann, París, 1994.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Horn, Maurice (editor): 100 Years of American Newspaper Comics, Gramercy Books, 1996.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Kane, Brian M: Hal Foster. Príncipe de ilustradores. Padre de las tiras de aventuras, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2006.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Manning White, David y Abel, Robert H.: The Funnies An American Idiom, The Free Press, 1963.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Marshall, Richard: America’s great comic strips artists, Abbeville Press, 1989.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Marschall, Rick y Adams, John Paul: Milt Caniff: Rembrandt of the comic strip, Flying Buttress, 1981.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Martín, Antonio: Los inventores del cómic español: 1873-1900, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2000.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Nadel, Dan: Art Out of Time, Harry N. Abrams, 2006.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Perry George y Aldridge, Alan: The Penguin book of Comics, Penguin Group, Londres, 1989.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Spiegelman, Art: Sin la sombra de las Torres, Norma Editorial, Barcelona, 2004.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Strickler, Dave: Syndicated Comic Strips and Artists 1924-1995 The Complet Index, Comics Access, 1995.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Thomas Inge, M.: Comics as culture, University Press of Mississippi, 1990.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Vázquez de Parga, Salvador: Alex Raymond, Toutain Editor, 1983.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Walker, Brian: The Comics since 1945, Harry N. Abrmas, 2002.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">Waugh, Coulton: The Comics, MacMillan Company, 1947.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">VV AA: Bande dessinée et figuration narrative, Musée des Arts Decoratifs/Palais du Louvre, París, 1967.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">VV AA: Historia de los cómics, Toutain Editor, Barcelona, 1983-1984.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">VV AA: Little Nemo 1905-2005: Un siglo de sueños, Sin Sentido, Madrid, 2005.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA">VV AA: Masters of Comic Art, Hammer Museum and The Museum of Contemporany Art, Los Angeles and Yale University Press, 2005.</span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><b>Pàgines web</b></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://cagle.msnbc.com/hogan/webextras14/sheet_music/main.asp" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">cagle.msnbc.com/hogan/webextras14/sheet_music/main.asp</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://cartoons.osu.edu/finding_aids/sfaca/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">cartoons.osu.edu/finding_aids/sfaca/</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">en.wikipedia.org/wiki/</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://lambiek.net/artists/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">lambiek.net/artists/</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://leonardodesa.interdinamica.net/comics/lds/vb/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">leonardodesa.interdinamica.net/comics/lds/vb/</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://parentseyes.arizona.edu/militarynoseart/ww2-3.htm" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">parentseyes.arizona.edu/militarynoseart/ww2-3.htm</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://rivertext.com/busch.shtml" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">rivertext.com/busch.shtml</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://strippersguide.blogspot.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">strippersguide.blogspot.com</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.barnaclepress.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">www.barnaclepress.com/</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.coconino-world.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.coconino-world.com/</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.ep.tc/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.ep.tc</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.imdb.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.imdb.com/</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.indyworld.com/altcomics/index.html" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.indyworld.com/altcomics/index.html</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.loc.gov/exhibits/cartoonamerica/cartoon-laughs.html" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.loc.gov/exhibits/cartoonamerica/cartoon-laughs.html</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.marklansdown.com/pinbacks/pages/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.marklansdown.com/pinbacks/pages/</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.neponset.com/yellowkid/history.htm" rel="nofollow" style="color: #551a8b;">www.neponset.com/yellowkid/history.htm</a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.newyorker.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.newyorker.com/</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.pressibus.org/bd/debuts/indexfr.html" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.pressibus.org/bd/debuts/indexfr.html</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.reuben.org/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.reuben.org/</span></a></span></span></div>
<div style="font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA"><a href="http://www.skippy.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b;"><span style="text-decoration: initial;">www.skippy.com/</span></a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt;"><span style="font-size: x-small;"><a href="http://www.toonopedia.com/" rel="nofollow" style="color: #551a8b; font-family: arial, sans-serif;"><span style="text-decoration: initial;">www.toonopedia.com/</span></a></span></span></div>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-34096097916214662252013-04-15T11:27:00.000-07:002013-04-29T11:27:28.491-07:00<br />
<h3 align="left" id="sites-page-title-header" style="color: #333333; font-size: 22px; margin: 0px; padding: 3px 10px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
<span dir="ltr" id="sites-page-title">Mestizaje negro. Fred Vargas y Edmond Baudoin. Los cuatro rios</span></h3>
<span dir="ltr">por Pepe Gálvez</span><br />
<div class="sites-canvas-main" id="sites-canvas-main" style="background-image: none !important; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; min-height: 150px; padding-bottom: 5px; padding-top: 15px;">
<div id="sites-canvas-main-content">
<br /><table cellspacing="0" class="sites-layout-name-one-column sites-layout-hbox" style="margin: 0px; table-layout: fixed; width: 1494px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><tbody>
<tr><td class="sites-layout-tile sites-tile-name-content-1" style="padding: 10px; vertical-align: top;"><div dir="ltr">
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<b><span style="font-size: x-small;"><span lang="ES"><br /></span></span></b></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<b><span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Fred Vargas y Edmond Baudoin</span></span></b></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<b><span style="font-size: x-small;"><span lang="ES"><br /></span></span></b></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<b><span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Los cuatro ríos</span></span></b></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Curiosa, pero natural y fructífera confluencia de medios y sobre todo de universos narrativos la que se da en esta obra que firman<br />Fred Vargas en el guión y Edmond Baudoin en la realización gráfica. Curiosa, por que no abunda la interconexión entre novela negra e historieta.<br />Aunque por otra parte no es extraña la transposición de novelas de género negro al cómic: desde las adaptaciones de Tardi sobre obras<br />de Manchette y sobre todo de Leo Malet, inolvidable la recreación de Niebla sobre el puente de Tolbiac, hasta la reciente colección<br />Riverages de Casterman, pasando por la versión historietística de la serie de El Pulpo que en España ha sido publicada parcialmente<br />por Bang, pasando por la frustrada colección Viñetas negras de Glènat y que se nutría mayoritariamente de material francés o el<br />frágil intento de Norma con Comic Noir. </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Ahora bien, no estamos hablando de versiones, sino de que un, una en este caso, novelista de genero negro realice un guión ex-profeso<br />para una historieta, o sea para lo que hoy llamaríamos una novela gráfica, algo como decíamos poco frecuente. En nuestro mercado<br />hay que recordar a Andréu Martín que en el 2005 guionizó para Ed, <i>Vencedores con vencidos</i>. Una interesante intriga, una ágil y divertida<br />trama aunque con una resolución un poco forzada se plasmaban en un dibujo que supera su esquematismo con expresividad,<br />con una paginación dinámica y con el uso de diferentes recursos gráficos. Andréu Martín parece querer reincidir con otras con guiones<br />suyos que realizan gráficamente Sagar Fornies y Alfons López respectivamente. Hay que tener en cuenta que Andréu antes de novelista<br />trabajó en la redacción de Bruguera y que en su currículo figura el trabajo como guionista con Mariel tanto en la serie <i>Bruch 2</i> (1976)<br />publicada en la revista Sal Común y en su prolongación en “El Jueves” que se llamó <i>Contactos</i>, como en las colaboraciones para la<br />inolvidable revista Gimlet protagonizadas por Sam Belluga, lúdica e irónica parodia de detective de género negro que algún avispado editor<br />debería reeditar. En la confluencia entre la función de novelista de género negro y guionista de historieta hay que incluir el nombre de Juan<br />Sasturain que en 1981 realizó<i> Perramus</i>, otra obra a recuperar o mejor dicho a editar íntegramente, junto al gran dibujante uruguayo<br />Alberto Breccia y que en 1985 escribiría <i>Manual de perdedores</i> novela llena de referencias al cómic. Todo ello sin olvidarnos de que<br />Dashiell Hammett escribió en 1934 los primeros guiones, alrededor de un año, de la serie para en formato de tira para la prensa<br /><i>Agente Secreto X-9</i> que dibujó, también en sus inicios, Alex Raymond y que aquí publicó parcialmente BO a finales de los<br />setenta del siglo pasado.</span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">También Tardi trabajó sobre un guión del novelista francés Daniel Pennac en <i>La patada</i> donde se da una conjunción melódica del relato<br />se construye sobre una serie de coincidencias narrativas: El amor a Paris, un sentido liberador del desorden, compromiso social y<br />visión crítica de la sociedad, simbiosis de costumbrismo y fantasía, acierto en la composición de personajes, protagonistas "outsiders"<br />y la afición al género negro. De esta manera Tardi convirtió en imágenes un universo muy propio de Pennac y Pennac construyó el relato<br />desde la mirada de Tardi. Todo empieza por la ocupación de una jaula del zoológico por un parado, hecho tan inusual como el de una mujer<br />mayor ejerciendo de comisaria de policía, o como las relaciones de solidaridad que existen entre los animales del zoo y algunos humanos.<br />Desde estas coordenadas irreales los autores desarrollan una intriga con dos tramas, una ficticia, tanto como la "sociedad del espectáculo"<br />que lo origina y otra más real y dramática derivada de ciertas prácticas del despotismo empresarial, tan actual hoy en día. Y es que en esta<br />ocasión el potencial de violencia, que caracteriza al género negro, no nace de la construcción de una economía alegal, ni de la corrupción,<br />el fraude u otras prácticas ilegales, sino de la arbitrariedad de un hecho tan legal como el despido masivo. </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">En el caso de “Los cuatro ríos” esa confluencia melódica de la que hablábamos para Tardi y Pennac, también existe pero sobre otras notas.<br />Y no me refiero a la relación sentimental que hubo entre los dos autores, aunque algo debió influir, sino a la confluencia en la importancia<br />del comportamiento individual, a la capacidad de integrar lo extraño en lo cotidiano y a la propia forma de elaboración de sus respectivas obras.</span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /><span style="font-size: x-small;"><span lang="ES"></span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">De entrada, las novelas de Fred Vargas no encajan con comodidad dentro de lo que se ha dado en llamar género negro, más bien son<br />historias nucleadas alrededor de la resolución de un enigma. Aún cuando tampoco pertenecen al ámbito deductivo, ya que el método<br />que utiliza su protagonista, el comisario Adamsberg, para llegar a la verdad no es el de la lógica sino el de la instalación, o sea situarse<br />en el campo de fuerzas del Mal y dejarse informar. Otro elemento distintivo es la importancia del Mal, no es la visión maniquea<br />en versión vulgarizada yanqui, sino cierta podredumbre del tejido social que actúa sobre él con fines destructivos. Por lo tanto si que hay<br />referencias a la realidad, aunque la deforme e introduzca en su interior, al recrearla, elementos fantásticos. O tal vez sea una visión de la<br />realidad que en alguna de las múltiples capas que la componen incluye un universo de mitos. Una mitología contemporánea, que diría<br />que tiene mucho que ver con una visión crítica pero también lúdica post-mayo del 68 plasmada en algunos guiones de Pierre Christin<br />y en el Pennac de la saga de Malaussenne. Para que te guste Fred Vargas se ha de aceptar y disfrutar de ese código de irrealidades<br />o de desfiguración de la realidad, que no nos aleja de ella sino que nos ofrece otro punto de vista desde el que mirarla. Gran parte del<br />atractivo de sus narraciones se basa en los personajes secundarios, en la capacidad de crear atmósfera y de generar credibilidad por el<br />entramado de roles, en la importancia de las mujeres que como la misma autora declaraba a Octavi Martí “ no representan el sexo sino<br />el equilibrio, la armonía, la complementariedad". Pero además en cada novela hay uno o varios personajes referencia, que incorporan<br />un pasado y una historia claves también para definir la especificidad de cada novela.</span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Presentar a Edmond Baudoin es hablar de un autor muy conocido y respetado por la profesión aunque sus no sean superventas.<br />De hecho es precisamente <i>Los cuatro ríos</i> , y muy probablemente por el tirón de Fred Vargas, su obra más vendida en Francia,<br />seguida no muy de cerca por la autobiográfica <i>Piero</i>. Sin embargo en su estancia en Barcelona el otoño pasado dentro de la celebración<br />del Kosmópolis08 demostró tener un público joven que no coincide precisamente con el tipo medio de friki de los cómics.<br />Su grafismo sensual, seductor y lleno de sugerencias así como su libertad y ambición creativa, que le ha llevado a buscar representar<br />no sólo lo que capta nuestra mirada sino lo que sucede de los ojos hacia dentro, conecta con miradas jóvenes, que no padecen<br />el analfabetismo funcional gráfico de sus mayores y que siguen atentas sus búsquedas alrededor de la condición humana.<br />De hecho su constancia en una opción, tan ajena a los dictados de la industria como implicada en un diálogo continuo con su tiempo<br />y su necesidad de expresarse, no sólo le convirtieron en el referente de la renovación de historieta francesa que se produjo a finales<br />del siglo pasado sino que no ha sido obstáculo para seguir publicando con asiduidad. </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Por otra parte según el historietista francés André Juillard cuando Edmond Baudoin dibuja es como si escribiera y cuando escribe<br />es como si estuviera dibujando. Este ir y volver sin transición entre la palabra y la imagen define una parte de la esencia narrativa de un autor<br />que en su obra ha reflejado continuamente el mestizaje social y la crisis generacional de la Francia contemporánea. Con <i>Piero,</i><br />su penúltimo libro publicado entre nosotros, Baudoin nos acerca tanta a las claves de su paradigmática renovación del lenguaje<br />historietístico como a su significativa síntesis de ficción y realidad. Su sentido musical del dibujo se concreta en trazos ligeros<br />del pincel que definen en negro sobre el espacio blanco un gesto, un rostro, una expresión, una figura, una emoción, una insinuación,<br />una situación. Y ese trazo devuelve a cerebro el mensaje de su posición y de su relación con los otros trazos y con el blanco, con sus<br />significados y con su música. En su trabajo la mano recibe y reenvía mensajes al cerebro en forma parecida a como debe crear Fred Vargas,<br />que escribe novelas en tres semanas y que lo hace en una intensa interrelación con lo escrito, que goza de cierta autonomía<br />y puede sugerir cambios narrativos en el proyecto inicial. </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES" style="letter-spacing: -0.15pt;">Otro elemento de conexión entre las obras de ambos autores es el de la existencia, en gran parte de las historietas de Baudoin,<br />de textos independientes de los bocadillos que actúan en paralelo como narración escrita complementaria a las imágenes. </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Los cuatro ríos</span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ES">Aunque en el año 2000 cuando se creó no conocíamos aún el frenesí de la novela gráfica, esta obra, que en Angulema recibió<br />el premio al mejor guión, sin duda alguna lo es.</span><span lang="ES"> </span><span lang="ES">Es una novela que sigue la línea argumental de Fred Vargas y en ella aparecen<br />elementos característicos del resto de sus obras como es un peculiar paisanaje, en especial la pequeña fauna de la familia<br />del protagonista. Esa mini estructura social tiene la peculiaridad de ser monoparental y con los lazos de paternidad cuestionados,<br />y sin embargo se mantiene unida por fuertes lazos de solidaridad, uno de los cuales es el apoyo a la actividad artística del padre:<br />la recreación con latas y chapas de cerveza del conjunto de estatuas de la fuente de Los cuatro ríos de Bernini. En ese núcleo impera<br />la libertad y la tolerancia, lo que en versión ultra católica sería el relativismo moral. Una parte de la familia persigue objetivos casi<br />utópicos como el aspirante a actor y el agricultor de tierras improductivas, mientras que los otros dos hermanos han optado por formas<br />más prácticas de ganarse la vida: uno es empleado de banca y el otro ratero. Es este último, el que en el curso de sus actividades<br />profesionales entra en contacto con el Mal, que en esta ocasión es una especie de ocultista que dice servir al Gran Principio pero que en<br />realidad convierte a sus ritos en formas de dominación sobre otros. Aunque en este caso el meollo de la moraleja vargasiana, va por la<br />denuncia de ciertos intentos de manipulación y marginación de una juventud que en su estado de potencialidad no deja de ser frágil<br />y muy maleable. </span></span></div>
<div style="color: #333333; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px;">
<br /></div>
<span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="font-family: arial, sans-serif;">Adamsberg, con el rostro de un Baudoin rejuvenecido, actúa casi sin interferir, con su envidiable sabiduría intuitiva para resolver<br />un misterio, que en esta ocasión tiene un papel funcional dentro de la narración, ya que sirve sobre todo de eje conductor de un<br />sugerente y fluido entramado de historias y personajes. Y es que el binomio Vargas-Baudoin ha acoplado sus lenguajes con<br />bastante armonía. La prueba del nueve: la lectura, que certifica que se consigue el efecto enganche, o sea absorber nuestra atención<br />y que esta no se desvíe ni hacia textos farragosos ni hacia imágenes artificiales. Si que hay momentos en los que el texto se impone a<br />la imagen dentro de la página, pero son los menos y coherentes con la densidad de información. Es cierto que a veces las páginas se articulan</span></span><span style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;"></span><div style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="CA" style="font-family: arial, sans-serif;">sobre un equilibrio más narrativo que estético pero su composición es muy variada y algunas que son mudas están llenas de expresividad.<br />Se podría decir que la especial visión de la realidad de Vargas </span></span><span lang="ES"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial, sans-serif;">encuentra en Baudoin un mensajero que le otorga verosimilitud, de manera<br />que en una relación armoniosa las imágenes dan sustancia al universo ideal construido por las palabras. El pincel da forma y entidad<br />a rostros, figuras, espacios, edificios, incluso aquello que solo se insinúa toma cuerpo, además la mirada goza con una<br />exhibición de recursos i de soluciones gráficas.</span></span></span></div>
<div>
<span lang="ES"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></span></span></div>
</div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-84186089792541559252013-04-15T11:25:00.001-07:002013-04-29T11:26:22.789-07:00Journal de Fabrice Néaud: Una obra a contracorrent <br />
<h3 align="left" id="sites-page-title-header" style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 22px; margin: 0px; padding: 3px 10px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
<span dir="ltr" id="sites-page-title">Journal de Fabrice Néaud: Una obra a contracorrent </span></h3>
<span dir="ltr">per Pepe Gálvez</span><br />
<div class="sites-canvas-main" id="sites-canvas-main" style="background-image: none !important; color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; min-height: 150px; padding-bottom: 5px; padding-top: 15px;">
<div id="sites-canvas-main-content">
<table cellspacing="0" class="sites-layout-name-one-column sites-layout-hbox" style="margin: 0px; table-layout: fixed; width: 1494px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><tbody>
<tr><td class="sites-layout-tile sites-tile-name-content-1" style="padding: 10px; vertical-align: top;"><div dir="ltr">
<b>1. Presentació i justificació</b><br />
L’obra que volem analitzar és la de Fabrice Neaud, autor francès nascut el 17 de desembre de 1968 a La Rochelle.<br />Cofundador de l’associació editorial Ego comme X, és al primer número de la revista del mateix nom, al 1994,<br />on apareixeren les primeres pàgines de la que serà la seva obra fonamental, <i>Journal</i> (<i>Diario</i>, editat a Espanya<br />per La Cúpula), <span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_2" name="_msoanchor_2" style="color: #551a8b;"></a></span>que s’inscriu en el camp de la historieta més radicalment autobiogràfica, ja que es tracta d’un<br />diari íntim del que fins ara s’han publicat quatre llibres que comprenen 764 pàgines en total .El primer volum<br />(publicat al 1996) recull vint mesos de la seva vida, els que van des de febrer de 1992 fins a setembre de<br />1993; el segon (editat al 1998), compren de setembre a novembre de l’any 1993; el tercer (1999), de desembre<br />de 1993 a agost de 1995; i el quart (2002), d’agost de 1995 a juliol de 1996. Així els diferents volums de <i>Diario</i><br />segueixen una relació cronològica i continua, ja que cada tom comença precisament on l’anterior ha finalitzat.<br />D’altra banda els relats publicats en la revista <i>Ego comme X</i> que tracten episodis més contemporanis de la<br />vida del narrador, son incorporats generalment en llibres posteriors de <i>Journal</i>.<br /><br />Per aquesta obra Fabrice Neaud va rebre al 1996 el premi revelació d’Angulema i ha evolucionat fins a ser<br />una de les propostes més interessants, compromeses, sinceres i gràficament suggeridores de la nova historieta<br />europea. En ella l’autor exposa, ens atreviriem a afirmar que amb total sinceritat, el conjunt de les seves vivències<br />personals, des de les afectives fins a les laborals, segons ens confirmen les seves pròpies paraules a l’entrevista r<br />ealitzada per Romain Brethes i Jèrome Lepeytre al llibre col·lectiu <i>Artistes de bande dessinée</i>, publicat per<br />Editions de L’an 2 al 2003:<br /><br />"<i>Aquest projecte t<ins>é</ins> una perspectiva globalitzadora, m'<ins></ins>interessen tots els aspectes de la meva<ins> </ins>vida. Fins i tot<br />si poso l’accent sobre alguns més que sobre d’altres, no tinc visions temàtiques reduïdes ni filtre preestablert.<br />Amb això vull dir que no em poso límit temàtic: tot ha de<ins></ins>poder entrar en el diari. Sense límits en el temps, sense<br />límits en els temes, no als tabús a priori."</i><br /><br />La concreció d’aquesta declaració de principis als seus llibres els converteix en una aportació molt interessant s<br />obre la normalització de la homosexualitat a una societat com la francesa.<br />
<br />
<br />
<b>2. Sobre el llenguatge</b><br />
Tot i que l'es<ins></ins>tudi específic del llenguatge no constitueix un dels nostres objectius, tret d’allò que afecti a l’exposició<br />del missatge, no deixa de ser convenient senyalar que la necessitat de trobar solucions per expressar moltes emocions<br />i reflexions de caire poc visual, ha enriquit de manera singular <i>Diario,</i><ins></ins> tal i com reflecteixen els <ins>articles de<br />Sylviane Remi-Giraud, Hugues de Chanay y Marie Pox-T</ins><ins>étu</ins> (2003).<ins></ins><span lang="FR"><br /><b><br /></b></span><b>3. Ubicació de <i>Diario</i> dins la creació autobiogràfica en l’àmbit de la historieta</b><b>.</b><br />A l’article “Entre el jo i l’infinit", publicat a la <i>Guia del Saló</i> de Barcelona de l'any 2007, el sotasignant escrivia sobre<br />la importància de la temàtica autobiogràfica a la historieta contemporània.<br /><br /><i>"I això que estem parlant d’un mitjà relativament jove, produït per indústries dèbils, que es distribueix a mercats<br />majoritàriament en procés de crisi o recessió i que encara estan sotmesos a una infravaloració sociocultural. Aquests<br />obstacles han provocat que en <ins>els </ins>processos de creació innovadors hagi tingut molta importància la motivació<br />personal dels diferents autors, <ins>é</ins>s a dir<ins>,</ins> un comprimís molt personal no només amb allò narrat sinó també amb<br />la manera de fer-ho. Això explicaria el paper essencial que ha jugat el jo com a subjecte narratiu i, en<br />conseqüència, l’elevat pes específic, pel nombre i la qualitat de les historietes autobiogràfiques. "</i><span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_7" name="_msoanchor_7" style="color: #551a8b;"></a></span><br /><br />I és que es pot parlar d’una efervescència<ins> </ins>en els darrers vints anys -i dins de la historieta- d’obres autobiogràfiques<br />de gran qualitat,i és evident que aquest marc ha afavorit l’aparició d’un projecte tant arriscat i alhora tan diferent com<br />es el de <i>Diario</i>. Així, es <ins></ins>poden esmentar <i>Maus </i>(publicat per Inrevés<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_8" name="_msoanchor_8" style="color: #551a8b;"></a></span>) i <i>Persépolis</i> (Norma Ed.)<i>,</i> del nord-americà<br />Art Spiegelmann i la iraniana Marjana Satrapi respectivament, com dues de les obres que m<ins>é</ins>s difusió han<br />tingut a casa nostra, en un àmbit que supera amb escreix el del públic habitual de la historieta i que per això mateix<br />més han ajudat a consolidar el concepte de novel·la gràfica. Ambdues tenen un fort contingut autobiogràfic i honestament<br />sincer sobre situacions i emocions viscudes per ells o per familiars directes seus.<br />
També hem de destacar <i>La</i> <i>Ascensión del Gran Mal</i> (Ed. Sinsentido<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_9" name="_msoanchor_9" style="color: #551a8b;"></a></span>) del francès David B, una narració que impressiona<br />per la seva sinceritat, de vegades brutal, a l'hora de revelar interioritats de<ins> </ins>l<ins>’</ins>autor, i que no <ins>é</ins>s una historia narcisista sinó<br />que te un caire obert i coral. Els sis volums publicats fins ara recreen la pluralitat dels elements individuals y socials presents<br />en la infància i adolescència de l’autor i en especial els que es relacionen amb la malaltia del seu germà: l’epilèpsia. Aquesta,<br />i la incertesa del seu tractament mèdic als anys seixanta, condicionaran la vida de tota la seva família, relacionant-la amb tot<br />tipus de medicines i filosofies alternatives i fins i tot esotèriques<ins>,</ins> i faran que l’autor arribi a manifestar el desig de la<br />desaparició física del seu germà. De totes maneres, a diferència del <i>Diario</i>, l’espai narratiu està limitat cronològicament<br />i situat clarament en un passat superat, no en una continuïtat gairebé directa<i>.<br /><br />Diario de un álbum</i> (Planeta DeAgostini<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_10" name="_msoanchor_10" style="color: #551a8b;"></a></span>) dels autors francesos Dupuy i Berberian, que comparteixen l’autoria de guió i<br />dibuix, <ins>é</ins>s una obra autobiogràfica que es situa en l’espai temporal de la creació i publicació de<br /><i>Las mujeres y los niños primero </i>(Norma), tercer àlbum de la sèrie protagonitzada pel Sr. Jean, aparegut a<br />França al 1994. L’eix narratiu són les relacions dels dos autors, el protagonisme dels quals s'alterna al relat, amb<br />l’obra que estan realitzant i, per extensió, amb la historieta en general. Un eix que es ramifica amb facilitat cap a<br />aspectes mes íntims de la seva situació personal, ja que la vida fictícia i la vida real apareixen molt lligades. Així,<br />l<ins></ins>a preparació d’un nou àlbum, amb els dubtes i la manca de confiança en la pròpia capacitat creativa, els patiments<br />amb els editors, les valoracions que fan els ciutadans sobre la figura dels historietistes, les dèries col·leccionistes...<br />comparteixen espai narratiu amb aspectes vivencials més densos, profunds i torbadors dels protagonistes, que són<br />exposats amb una gran c<ins>à</ins>rrega de sinceritat i sense afectacions. El grafisme, més caricaturesc i brut que a<br /><i>Monsieur Jean</i>, és altament expressiu, amb moments narratius imaginatius i innovadors, i molt adient al to sincer<br />i alhora desdramatitzador d’aquest llibre.<br /><br /><br /><b>4. Exemples d’impudor</b><br /><br />Tot i que les obres esmentades fins ara compleixen amb els requisits d’honestedat i sinceritat, a les que ens referirem i<br />mmediatament hi apareix un component destacat d<ins>’</ins>impudor, i de valentia, al referir-se a experiències pròpies, que ens<br />les situen com a referents de <i>Diario</i>.<br /><br />Així<i> La muñequita de papa</i> (La Cúpula<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_12" name="_msoanchor_12" style="color: #551a8b;"></a></span>) de Debbie Drechsler, <i>Vida de una niña</i> (La Cúpula) <span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"> </span>de Phoebe Gloeckner<br />i <i>Por qué he matado a Pierre</i> (Ponent Mon<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_14" name="_msoanchor_14" style="color: #551a8b;"></a></span>) d’ Alfred (dibuix) i Olivier Ka (guió), ens narren episodis d’abús<br />sexual de menors patits pels autors.<ins></ins><br />
Les historietes de Debbie Drechsler són records autobiogràfics de la seva infantesa i adolescència. Èpoques vitals<br />marcades per l’agressió sexual del seu pare i per la necessitat de sobreviure en busca d’una normalitat afectiva,<br />encara que sigui dins de l’aixopluc de la imaginació. Poques vegades una narració ha reflectit amb tanta cruesa i alhora<br />tendresa la fragilitat dels infants i com els adults podem arribar a condicionar la seva evolució. Poques vegades s’ha<br />descrit amb tanta honestedat i nuesa el dolor i l’angoixa de la indefensió dels més petits, i dels que no ho són<ins></ins> tant,<br />quan els més grans actuen com a miserables depredadors amb ells. Més enllà de l’opció estilística per un grafisme<br />que recorda l’estètica del gravat, el fet de que les seves vinyetes no respirin, de que el blanc sigui gairebé absent<br />i de que els fons s’atapeeixin de signes, expressa una atmosfera densa que oprimeix de manera continua i aclaparadora<br />la protagonista. Així mateix, les pàgines, sense gairebé espai entre les vinyetes, conformen espais de representació<br />opressius que apropen la visió de la realitat a la fantasia dels mals somnis.<br />
Al recull d<ins>’</ins>historietes de <i>Vida de una niña, </i>hi <ins></ins>trobem la més antig<i>a, Ella es Mary la menor, </i>que està realitzada<br />als setze anys i reflecteix molt en directe l’experiència de la seva relació de dependència i manipulació, als<br />quinze anys, amb el seu padrastre. Sorprèn en el seu plantejament, plasmat amb precoç domini gràfic, l’equilibrada<br />combinació de sinceritat i objectivitat per a reflectir sense retòrica melodramàtica ni autocompas<ins>s</ins>ió la seva confusió<br />i la fràgil esperança del final. A <i>El tercer amor de Minnie</i>, senyalada per Robert Crumb al pròleg com una de les<br />obres mestres del còmic de tots els temps, la visita al passat segueix tenint una funció catàrtica però el tractament és<ins></ins> una<br />mica diferent, com si la maduresa no hagués minvat la sinceritat però si introduït la llunyania. La narració es <ins></ins>realitza<br />des d’una perspectiva que<ins>,</ins> d’alguna manera<ins>,</ins> recorda la seva professió d<ins>’</ins>il·lustradora m<ins>è</ins>dica, ja que integra la<br />deformació dins de la normalitat i aconsegueix la descripció gairebé freda d<ins>’</ins>una sèrie de situacions trasbalsadores,<br />i doloroses anímicament, que ella va protagonitzar i patir. Però aquesta fredor està matisada també per una lleugera,<br />però efectiva, capa de tendresa, d’estima, que impregna la mirada de Phoebe Gloeckner. Segurament, el llenguatge<br />de les imatges dibuixades t<ins>é</ins> quelcom, una síntesi especial de distància i implicació, que permet exposar aquest tipus<br />de ferides obertes a la llum dels records i la mirada aliena i així ajudar a cicatritzar-les.<br />
Tot i que en el cas de <i>Por qué he matado a Pierre</i> el narrador, Olivier Ka, no plasma directament en el traç l’emoció<br />de reviure el passat, sinó que ho fa mitjançant el grafisme del dibuixant Alfred, a<ins></ins>ixò no significa una reducció de la<br />intensitat de l’emoció, ni afecta a la sinceritat i honestedat de l’exposició. En canvi, sí que <ins></ins>aporta un tractament narratiu<br />que es distingeix per la creativa diversificació gràfica i per l’especial relació entre les paraules i les imatges en moments claus del relat.<br />
<br />
<br />
5. Influències reconegudes<br />
L’autor, a l’esmentada entrevista del llibre<i> Artistes de bande dessinée,</i> reconeix el seu interès per l’obra de Chester Brown,<br />Joe Matt i Julie Doucet. <i>El Playboy</i> i <i>Nunca me has gustado</i> (publicades ambdues per La Cúpula), <ins></ins>el canadenc<br />Chester Brown, són dues obres autobiogràfiques que es distingeixen per un tractament fred, on la sinceritat es<br />conjumina amb una certa distància, com si l’autor s’observés a sí mateix amb l’objectivitat del desconeixement.<br />Distància que potser es deu a que narren vivències marcades per l’aïllament i la incapacitat de comunicar-se i<br />d‘expressar els seus sentiments. Destaca a <i>Nunca me has gustado</i> la composició de la página, que trenca<br />l’ordre de les tires, produint una sensació de desordre que evoca el procés moltes vegades caòtic de reconstrucció<br />dels records per la memòria.<i></i><br />
Joe Matt, nascut a Filadèlfia, és company de Chester Brown, amistat que es reflecteix en la pròpia obra.<br /><i>Pequeño Cabrón</i> (Astiberri), és<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_19" name="_msoanchor_19" style="color: #551a8b;"></a></span><ins></ins> un llibre autobiogràfic realitzat gairebé en directe: d'aquesta manera,<ins> </ins>el relat<br />redueix al mínim la distancia temporal entre els fets i la seva translació narrativa. A més, es genera una mena<br />de cicle tancat realitat-ficció-realitat-ficció... dins del qual s<ins></ins>’estableix una interrelació continua que tanca<br />els límits referencials i genera un nou univers mixt molt similar al que es desenvolupa a <i>Diario</i>.<br />Aquesta immediatesa aporta un grau d’espontaneïtat i frescor que neutralitza en part la impudícia de la publicació<br />voluntària d<ins>’</ins>unes histories que, pel seu contingut, freguen la frontera amb el gènere de diari d’adolescent. D’altra<br />banda, la duresa de l’autorre<ins></ins>trat, on<ins></ins> exhibeix més<ins></ins> que descriu <span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_20" name="_msoanchor_20" style="color: #551a8b;"></a></span>les mancances del protagonista,<br />una figura patètica que excel·leix en egocentrisme, inseguretat i immaduresa, actua com un recurs narratiu amb<br />el que l’autor, fan confés de Woody Allen, facilita cert grau de complicitat, ja que no d’aprovació, dels lectors.<br />
<i>Diario de Nueva York</i> <ins>é</ins>s una de les m<ins>é</ins>s interessants mostres del gènere autobiogràfic publicades a casa nostra.<br />Encapçalades amb el subtítol de “histories reals”, les diferents narracions d’aquest àlbum ens descriuen seqüències<br />de la vida de la seva autora<ins>,</ins> la canadenca Julie Doucet, amb el denominador comú de les seves relacions,<br />gens engrescadores, amb l’altre sexe. La perspectiva naturalista de la narració es conjumina amb l’encertada<br />selecció de les anècdotes per a equilibrar els elements dramàtics i la representació del temps quotidià. El grafisme,<br />basat en una caricatura expressiva i alhora ingènua, aconsegueix la sensació de realisme amb una escenificació<br />detallista que situa als personatges en un context clarament identificable i material. Però al mateix temps el tractament<br />de les perspectives i de l’anatomia, acumulació de cossos i objectes i caps sobredimensionats, generen una atmosfera<br />tancada amb matisos onírics on es reflecteix la relació entre el que succeeix a l’exterior i a<ins> </ins>l'interior de la protagonista,<br />o sigui de la pròpia autora. D’altra banda<ins>,</ins> el desordre present a la majoria de les vinyetes ens suggereix la coexistència<br />de la llibertat, com opció, i de la inseguretat, com a conseqüència, dins de la seva evolució.<br />
<br />
<br />
6. Referències properes<br />
Les referències assumides explícitament per l’autor s’han de completar amb els noms dels autor francesos JC Menu,<br />Matt Konture i Edmon Baudoin. Els dos primers són co-fundadors de l’editorial L’Association, que va ser clau per a<br />l’aparició i consolidació del moviment d'editorials independents amb una producció alternativa. Tots d<ins></ins>os comparteixen<br />també el fet de ser desconeguts a casa nostra,<ins></ins> on les seves obres no han estat publicades. En el camp autobiogràfic,<ins></ins><br />el primer ha realitzat el llibre <i>Livret de phamille</i> (L’Association<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_21" name="_msoanchor_21" style="color: #551a8b;"></a></span>), centrat sobre les seves experiències paternals<br />entre 1991 i 1994<ins>,</ins> tractades amb un to humorístic però ple de sinceritat sobre les seves emocions contradictòries.<br />Pel que fa a Matt Konture,<ins> </ins>va publicar <i>Les Contures</i> (L’Association), <span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_22" name="_msoanchor_22" style="color: #551a8b;"></a></span><ins></ins>obra que prèviament, des de 1996, es va publicar a<br /><i>Lapin</i><ins>,</ins> revista de l’Association. En ella, després d'iniciar per a la seva filla el que sembla la recreació d’un univers<br />mitològic basat en l'i<ins></ins>maginari de la seva infància, gira cap a la recuperació del records perduts i de la seva particular<br />mitologia mitjançant una tècnica deconstructiva i desmitificadora.<br />
Edmon Baudoin apareix esmentat a <i>Diario, </i>en concret a la pàgina deu del primer llibre, quan Loïc,<ins></ins> amic de<br />l’autor,<ins></ins> posa el treball de Baudoin com exemple orientatiu de cap a on podria dirigir-se l’obra de Neaud.<br />Posteriorment, apareix com un visitant clau de la primera exposició del col.lectiu Ego comme X, davant<br />el qual Fabrice confessa haver-se sentit un imbècil rematat. Baudoin, de qui a Espanya s’han publicat<br />algunes, poques, historietes curtes i el llibre <i>El viaje</i> (Astiberri<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_23" name="_msoanchor_23" style="color: #551a8b;"></a></span>)<ins>,</ins> inicia la vessant autobiogràfica<br />de la seva obra amb <i>Passe le temps</i> en 1992 i continuarà amb un bon grapat d’obres com <i>Éloge de la poussière</i>,<i><br />Couma aço</i>,<i> Mat</i>,<i> Piero</i> (aquest<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"> </span>llibre es publicarà en breu a casa nostra)...<br />
A<i> Éloge de la poussière </i>reflecteix la seva relació amb la seva mare malalta i recorda quan el seu pare es va morir a prop seu i<br />ell li va pregar que es deixés anar. Al llibre <i>Entretiens avec Edmond Baudoin,</i><ins></ins><i> </i>de Philippe Sohet (2001), <ins></ins>confessa:<ins></ins><br />
<br />
<i>"Quan jo deia a la meva mare: "<ins></ins>Mamà<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"> </span>, no et moguis, que et dibuixo"<ins></ins>, i després en tornant al meu estudi, al costat del dibuix de la<br />meva mare, <ins></ins>escrivia "<ins></ins>Mamà, ara deixa'<ins></ins>t morir"<ins></ins>, em semblava fer un acte molt greu. Era el rostre de la meva mare que em mirava.<br />Tenia la impressió de fer quelcom de prohibit."</i><br />
<br />
Sobre fins a quin punt l’autor pot reproduir part de la vida aliena a la seva autobiografia, element que apareixerà envoltat de polèmica a<br /><i>Diario</i>, a la entrevista esmentada anteriorment Baudoin afirma: "e<ins></ins>l límit é<ins></ins>s l’altre, el respecte, no ferir l’altre.<ins></ins> No és senzill:<ins></ins> la meva vida<br />i el que escric só<ins></ins>n inseparables”.<br />
<br />
<br />
<b>7. L’ambició de recrear la vida</b><br />
Reprodueixo a continuació un fragment d’una entrevista que vaig realitzar a Baudoin per a la revista <i>Trama</i> sobre<br /><i>Le Chemin de Sant Jean,</i><ins></ins> l’obra més ambiciosa d’aquest autor en l’àmbit autobiogràfic:<ins></ins><br />
<br />
<b>T.</b> <i>Le Chemin de Sant Jean</i> és<ins></ins> un projecte experimental segons el qual cada any realitzaries un llibre tot descrivint les teves<br />sensacions al recórrer un camí a prop de Niza que porta aquest nom. ¿En quina situació es troba aquest projecte,<ins></ins> que no<br />deixa de ser un intent d’aprehendre una variació en el teu temps interior en relació amb un determinat paisatge més permanent?<br />
<b>B.</b> Si, en realitat aquesta idea de llibre ens va entusiasmar, a Jean-Christophe Menu, de la editorial “Association”,<br />i a mi. <span lang="PT-BR">Consisteix en recórrer aquest camí i seguir recorrent-<ins>l</ins>o, amb un quadern de dibuixos i els meus records, i tornar a fer-ho<br />tota la meva vida. </span>Fer-ho, tot inscrivint el ser humà en el paisatge, però una mica a la manera de la pintura xinesa:<ins></ins> un ésser minúscul<br />a<ins></ins> l’entorn natural<ins>;</ins> <ins>é</ins>s com fer un auto<ins>r</ins>retrat en base al retrat de la natura. El cert és <ins></ins>que al començament no m'adonava del perill que<br />aquest projecte presentava<ins>,</ins> <ins>j</ins>a que el <i>Camí de Sant Joan</i> es podia convertir en una mena de forat negre de l’espai que aspiraria tots<br />els meus projectes i fins i tot la meva vida sencera. Llavors, <ins></ins>i per poder seguir fent d’altres llibres, vaig decidir abandonar<br />el meu camí per un temps.<br />
<br />
L’ambició d’aquesta obra, que no va passar del segon any i llibre, é<ins></ins>s en certa manera paral·lela a la de <i>Diario, </i>en tant que significa<br />lligar la vida pròpia a la realització d’una obra. Amb l’agravant,<ins></ins> en el cas de Neaud, d’una autobiografia en creixement, en expansió<br />interrelacionada, amb continua reflexió sobre el que ha exposat anteriorment, i en la que la interacció entre el present i el passat<br />representat pels llibres es pot convertir en una clara interferència amb conseqüències de tot tipus. Les paraules de l’autor a l’entrevista<br /><i>d’artistes de bande dessinée</i> ens confirmen aquesta implicació:<i></i><br />
<br />
El que é<ins></ins>s ben cert <ins>é</ins>s que no hi ha cap diferència, veritablement cap, entre la construcció i l’elaboració d’una matèria diegètica sigui de<br />ficció o autobiogràfica.<ins> </ins>Davant la pàgina, davant el muntatge, davant el dibuix, l’arquitectura del llibre i del relat, no hi ha rigorosament cap<br />diferència entre el tractament a realitzar per una o per l’altra. L’única diferència al meu parer no s’ubica al llibre o a l’obra sinó sobre<br />les persones afectades, autor comprés.<br />
<br />
<br />
<b>8. <i>Diario</i> (I i II)</b><span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_30" name="_msoanchor_30" style="color: #551a8b;"></a></span><br />
Dels quatre llibres que conformen<i> Diario -</i>el darrer publicat<ins> </ins>al 2002-<ins></ins>, a Espanya <ins></ins>només han estat editats per ara<br />els dos primers (2005 i 2006), que són<ins> </ins>també els més curts i on el seu compromís amb la homosexualitat, així com les seves manifestacions,<br />só<ins></ins>n mé<ins></ins>s moderats. El període vital que es reflecteix a aquests dos volums, <ins>é</ins>s encara proper a l’endogàmia adolescent, i com a tal està<br />marcat per la frustració que generen tant la seva precarietat laboral com el pes dels fracassos amorosos. D’altra banda,<ins></ins> la seva identitat<br />homosexual es viu amb l’ombra propera del “ghetto” en una ciutat de províncies, situació d’aïllament que s’accentua pel seu rebuig<br />a integrar-se en els “ambients” reduïts i que malgrat l’aparent tolerància segueixen exclosos.<br />
També es percep com es reforça el seu domini tant del dibuix com del llenguatge de la historieta, obligat per la necessitat de explicar i<br />comunicar sensacions o visions físiques i sentiments o reflexions, de manera que la sèrie es converteix en una mena de laboratori sobre<br />el tractament expressiu i comunicatiu de la imatge dins de la perspectiva narrativa.<br />
<br />
<br />
<b>9. L’impudor com opció</b><span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_31" name="_msoanchor_31" style="color: #551a8b;"></a></span><br />
<br />
<h4>
<a href="" name="TOC-Si-esper-s-a-recollir-l-aprovaci-d-uns-i-d-altres-es-correria-el-risc-de-no-dir-la-veritat-o-de-veure-la-impotent-passar-pel-seu-costat." style="color: #336699;"></a><span lang="ES">Si esperés a recollir l’aprovació d’uns i d’altres, es correria </span><span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_32" name="_msoanchor_32" style="color: #551a8b;"></a></span><span lang="ES">el risc de no dir la veritat o de veure-la impotent passar pel seu costat.</span></h4>
<h4>
<a href="" name="TOC-Jean-Philippe-Martin" style="color: #336699;"></a><span lang="FR">Jean Philippe Martin<a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_ftn1" name="_ftnref" style="color: #551a8b;" title=""></a></span><span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_33" name="_msoanchor_33" style="color: #551a8b;"></a></span></h4>
<br />
Es pot realitzar un projecte com el de <i>Diario</i> sense vulnerar el pudor? O,<ins></ins><ins></ins> dit d’una altra manera,<ins> </ins>i anant a la pregunta<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_34" name="_msoanchor_34" style="color: #551a8b;"></a> </span><br />que encapçala aquest apartat: es poden respectar<ins></ins> les lleis socials del pudor sense vulnerar la sinceritat i la honestedat que demana<br />aquest tipus d’obra? La resposta negativa a aquest interrogant ens pot portar a una altra qüestió, que ja hem insinuat anteriorment:<ins></ins><br />fins a quin punt es pot despullar la privacitat pròpia i la de l’entorn sense que es <ins></ins>destrueixi parcial o totalment? Tot i que el debat sobre<br />els efectes d’una narració que trasllada noms i rostres de la realitat privada a una ficció pública es concentra en els altres -<span lang="ES"><ins></ins></span>i en aquest<br />cas concret, <ins></ins>en els amics, amants o desitjats (<ins></ins>aquest darrers en tant que poden ser considerats homosexuals),<ins></ins> el cert é<ins></ins>s que l’autor també<br />assumeix riscs al exposar la seva intimitat: despullar la pròpia feblesa, representar-se, narrar-se a un mateix sense artificis o<br />reduïnt dràsticament els artificis afavoridors.<br />
En aquest sentit<ins>,</ins> Fabrice realitza unes reflexions molt significatives a la pàgina 34 del tercer llibre de <i>Diario</i>. Amb motiu de<br />l’aparició del primer número de la revista <i>Ego comme X</i> i coincidint amb la celebració del Saló d’Angulema, el col·lectiu fa una<br />exposició d’originals al pis de Fabrice. Aquest escenari, on hi trobem<ins> </ins>el seu llit desfet, els hi suggereix el repte de reconvertir<br />el lloc privat que ha esdevingut públic un altre cop en privat. Per aconseguir aquest objectiu,<ins></ins> ell ocupa el seu llit, gairebé<br />nu i en la mateixa posició en què apareix<ins></ins> en una de les pàgines d’una historieta seva. Llavors, mentre é<ins></ins>s part de l’exposició, sent<br />que el seu cos que sembla oferir-se en realitat guarda en ell mateix tots els misteris. Ell, com les narracions, só<ins></ins>n fruit d'<ins></ins>un maquillatge<br />previ, d’una escenificació que oculta tant o més que mostra. Per això conclou que si mai se’l pot arribar a acusar d'<ins></ins>impudor,<br />tampoc se’l podrà ni conèixer ni entendre.<br />
El tema de la representació està molt present al quart volum, juntament amb la reflexió sobre <ins>l’</ins>art i la veritat que desenvolupa<br />a les pàgines 60, 61 i 62. Després de reivindicar que el procés de creació artística es composa de molts elements, que no s’exposen<br />ni só<ins></ins>n a l’abast dels que la contemplen posteriorment,<ins></ins> contraposa, en una vinyeta model de síntesi, la hipocresia del mercat a<br />la franquesa dels nens i estableix que l’origen de l’impudor resideix en la “discussió” banal com font del rumor. <span lang="PT-BR">I és</span><span lang="CA"><ins></ins></span><span lang="PT-BR"> que si l'</span><ins></ins><span lang="PT-BR">obra<br />d’art se sap al descobert, sense protecció, c</span><ins></ins>om podria ser impúdica? É<ins></ins>s el que nosaltres diem sobre elles, en una discussió<br />convertida en finalitat ella mateixa, el que és impúdic...<ins></ins><br />
<br />
<br />
<b>10. Els límits de la representació</b><br />
<div style="text-indent: 0cm;">
Què é<ins></ins><ins></ins>s permès de representar? F<ins></ins><ins></ins>ins a quin punt la imatge dels altres els pertany? Aquest <ins>é</ins>s el tema d’una llarga conversa que<br />ocupa cinc pàgines del llibre quart. Quan una lectora lloa el fet de que el seu dibuix reflecteix una mirada diferent sobre els homes que<br />ell estima, com si busqué<ins></ins>s un erotisme personal, s’assabenta que Fabrice els representa sense demanar el seu permís i s’indigna<br />davant el que considera una immoralitat. La resposta d’ell ataca el sentiment de propietari de la pròpia imatge com una ideologia<br />que reposa sobre la <ins></ins>privatització d’una part de l’univers visible, considerantque allò que <ins>é</ins>s visible pertany als que ho <ins></ins>contemplen<br />i fabriquen imatges a partir d’ell.</div>
Aquesta discussió te dos pròlegs al volum tercer. El primer es produeix en una conversa amb Dominique, a qui<ins></ins> Fabrice, molt<br />enamorat d’ell i <ins></ins>per cridar la seva atenció,<ins></ins> ha caricaturitzat de manera amistosa en una mena de fanzine titulat <i>Le Doumé</i><br />(<ins></ins>malnom de Dominique),<ins></ins> sense el seu permí<ins></ins>s. A més a més<ins>,</ins> li ha declarat el seu amor mitjançant una historieta on<ins></ins> Fabrice<br />apareix com un àngel al costat del seu estimat, historieta que serà llegida per altres persones a més del seu destinatari.<br />Com a conseqüència, Dominique<ins>,</ins> que ha rebutjat a Fabrice i que no vol ser identificat com a homosexual, li retreu que no hagi<br />canviat el seu cap per a representar-lo<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_37" name="_msoanchor_37" style="color: #551a8b;"></a></span>, afirma que no vol ser part de la seva catarsis i que la seva imatge li pertany només ell pot utilitzar-la<ins></ins>.<br />Més tard,<ins></ins> Fabrice discuteix amb un conegut que també li retreu la manera com ha reflectit Doumé i e<ins></ins>ls seus amics,<ins></ins> i contraposa<br />l’actitud de Néaud amb la de Dupuy, que va demanar permís a la seva dona per publicar allò que l’afectava a <i>Diario de un álbum</i>.<br />Néaud li respon amb una pregunta:<ins></ins> què<ins></ins> hagués passat si ella no hagués autoritzat a Dupuy? El<ins></ins><ins></ins> llibre seria el mateix?<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_38" name="_msoanchor_38" style="color: #551a8b;"></a> </span>La resposta que es<br />dóna a sí mateix ésque si s’haguessin amagat totes les obres que podien molestar a algú, la terra seria encara plana.<br />
Malgrat aquesta fermesa en la defensa de la seva opció, l’autor no deixa de sentir-se afectat per tot l’enrenou de queixes i crítiques.<br />Al quart volum de <i>Journal, </i>i després de la seva experiència amb Dominique (al <ins></ins><i>Journal </i>III), es pregunta<ins></ins> si no hauria de canviar<br />el rostre de Stephane, per protegir un ser implicat i estimat. D<ins></ins>esprés fa diverses propostes de canvi, en un esplèndid joc gràfic<br />entre rostres buits i acumulació de possibles ulls, nassos i boques. F<ins></ins>inalment, però, <ins></ins>manifesta que un relat on tot ha estat transposat<br />és<ins></ins> una ficció que ell no vol fer. Aquests dubtes son fruit de la inquietud de Fabrice per <ins></ins>la possibilitat de que <i>Diario</i> acabi impedint que<br />tingui una vida amorosa normal, preocupació que es manifesta en el relat nº7 <ins></ins>d'<i>Ego comme X, </i><ins></ins>on es reflecteix que si inicialment la<br />vida influenciava al <i>Diario</i>, ara<ins></ins>s aquest el que forma part de la vida de l’autor i <ins></ins>acaba per influir en ella.<br />
<br />
<br />
<b>11. Homosexualitat, exclusió i marginació individual i social</b><br />
Al llibre primer de <i>Diario </i>(18-20)<ins> </ins>l’autor ens presenta una zona del parc pròxima muralles<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_42" name="_msoanchor_42" style="color: #551a8b;"></a></span>, un indret amagat per les ombres del<br />dia que se’n va, on les relacions homosexuals es desenvolupen amb alguna a-normalitat. <span lang="PT-BR">Aquest espai exerceix sobre ell una<br />certa atracció malgrat la visió crítica amb que descriu alguns components del paisatge humà que l’habita, presentats com<br />personatges caricaturescos<ins>:</ins> perruqueres, vells perversos i marits avorrits. </span>Després d'<ins></ins>identificar a aquests darrers amb <ins></ins>els que de<br />petit el cridaven “marica”, afirma però que <ins>a</ins>l parc ell està <ins>a</ins>l seu lloc i <ins>é</ins>s el que decideix rebutjar les seves ofertes. Finalitzarà<br />la presentació amb la confessió de la por i de la frustració<ins>:</ins> por a les agressions, que patirà més tard, i frustració davant relacions grises<br />i buides de qualsevol emoció que no sigui la de la pulsió sexual.<br />
El parc <ins>é</ins>s un territori amb el que Fabrice manté una relació ambigua, de necessitat i de rebuig: allà mostra la seva identitat,<ins></ins><br />però sense ser identificat; i allà no es sotmet a les lleis d’una banda de la tolerància i del gregarisme exclòs d’una altra<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_45" name="_msoanchor_45" style="color: #551a8b;"></a> </span>.<br />Aquesta reivindicació de llibertat i d'i<ins></ins>gualtat en <ins>l</ins><ins>’</ins>exercici de la seva opció sexual<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_46" name="_msoanchor_46" style="color: #551a8b;"></a> </span>el condueix al rebuig de<ins></ins> la reclusió en la identitat<br />que escenifica en diversos moments de la seva obra. Així, elprimer llibre ens descriu molt críticament als assidus de “le café” i el<br />defineix com una mena de “gueto” que es reafirma en la seva exclusió rebutjant a clients heterosexuals. Al<ins></ins><ins></ins> segon llibre, aprofundeix<br />més en el tema quan reflexiona sobre els seus fracassos amorosos amb heterosexuals i rebutja com alternativa el fet de<ins> </ins><br />“buscar el <ins></ins>camp visible i restringit d’un gueto on es rebolquen tots els tarats. No trepitjar els parterres heterosexuals equival a enviar-me<ins></ins><br />a una suposada «casa meva» tan hipotètica com repugnant”. I segueix amb una comparació amb el cas dels immigrants, en el<br />que l’argument d’enviar-los a casa seva es considera racista. Pe<ins></ins><ins></ins>r què<ins></ins> aquí no?<br />Al<ins></ins> quart llibre,<ins></ins> en una <ins></ins>seqüència on reflexiona sobre el primer, que acaba de ser editat<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_48" name="_msoanchor_48" style="color: #551a8b;"></a> </span>, aprofundeix en el tema i dó<ins></ins>na pas a<br />una visió política del mateix. <span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"> </span>La valoració de les insuficiències de la seva obra es contraposa amb la reafirmació sobre el seu judici<br />respecte a l’ambient gay de la seva ciutat. Així denuncia l'<ins></ins>endogàmia provocada per la seva estretesa, tot i que seguidament<ins></ins> planteja el<br />problema de que<ins>,</ins> a poblacions més grans, l'oferta també<ins> </ins>es manté per sota de la demanda, especialment per un tipus com ell.<br />U<ins></ins>nes quantes vinyetes més tard afirma que<br />
<br />
<i>"L'homosexualitat com a <ins></ins>nou jaciment d’autenticitat té un alt valor al mercat, i això llastra la possibilitat oberta i lliure<ins> </ins>de trobades.<br />Hem entrat al <ins></ins>gran capital, i per això només els adaptats a aquest sistema de lliure-canvi ultra-competitiu se’n poden encara sortir,<br />i els que no, seran comdemnats a patir les estructures, també adaptades, de l'homofòbia."</i><br />
<br />
Al llibre <i>Artistes de bande dessinée</i>, Fabrice Néaud manifesta:<br />
<br />
"Efectivament em soc radicalitzat<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_51" name="_msoanchor_51" style="color: #551a8b;"></a> </span>, en el que respecte a la homofobia mes que sobre la homosexualitat mateixa...<br />Crec que un amor,<ins></ins> com tot tipus de relació humana, es determina pel clima social,<ins></ins> pe<ins></ins>r la política del país on es<ins></ins> neix,<br />per la diferència o no de classe dels que el <ins></ins>viuen, per la ideologia que reina o per la possibilitat de consumar o no la unió<br />que suposa. I crec que aquest amor é<ins></ins>s encara mé<ins></ins>s dependent i determinat per aquests <ins></ins>elements exteriors quan es tracta d’un amor<br />homosexual, perquè<ins></ins> estem en una societat sexista, heterocentrista i homofoba per excés de complaença desgastadora que ella<br />enarbora respecte als homosexuals.<br />
<br />
Aquesta postura ja apareix al tercer volum<ins> </ins>de <i>Diario, </i>on<ins></ins><ins></ins> ataca amb ira i indignaci<ins>ó</ins> la duresa de la hegemonia heterosexual,<br />cosa que<ins></ins>es complementa amb el que exposa <ins>a</ins>l tom quart sobre <ins></ins>un amant bisexual que en públic l’ignora.<ins></ins><span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_54" name="_msoanchor_54" style="color: #551a8b;"></a></span>“L'heterosexualitat<br />é<ins></ins>s la cosa<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_55" name="_msoanchor_55" style="color: #551a8b;"></a></span> que públicament s’anuncia, mentre que la homosexualitat é<ins></ins>s la que es calla” afirma per a concloure amb una queixa radical:<br />"És<ins></ins> per això que tot gest de tendresa heterosexual públic é<ins></ins>s fatalment un gest de <ins></ins><i>status quo </i>homòfob”.<br />
<br />
<br />
<b>12. Contra la tolerància</b><br />
La mateixa condició oberta de la seva obra i en conseqüència de la seva vida entra en contradicció amb el concepte de tolerància com<br />a acceptació dels diferents, ja que<ins> </ins>aïlla els individus entre sí. Rebutja que tolerar es converteixi en una forma educada i acceptada socialment<br />de desinteressar-se del nostre veí, més enllà de l'<ins></ins>intercanvi de les obligades formes de cortesia. El mateix Fabrice esdevé subjecte d’aquesta<br />ignorància passiva quan pateix dos agressions homofòbes al parc. Aquest fet posa en evidència,<ins></ins> d’una banda,<ins></ins> la seva marginalització<br />(les agressions es relacionen amb les seves visites nocturnes al parc), i de l'<ins></ins>altra, <ins></ins>la passivitat social dels<ins></ins> que han contemplat els fets<br />o les seves conseqüències sense intervenir-hi.<ins></ins><br />
Una altra vessant de la tolerància, respecte de la homosexualitat, apareix criticada a una <ins></ins>seqüència del tercer volum de <i>Diario.</i><ins></ins><br />En aquestes vinyetes qualifica a la tolerància de <ins></ins>turisme mental que permet sobrevolar un país del que no s’observa<ins></ins> mai res més<br />que la superfície de les costums. Contraposa la passiva tolerància al deure actiu de ciutadà i acaba afirmant que “la tolerància<br />no ha fet mes que resoldre el vostre problema, ja que per nosaltres <ins>é</ins>s el cavall de Troia dels<ins></ins> vostres prejudicis i l’ambaixador<br />de la decepció de les <ins></ins>nostres esperances”.<br />
<br />
<br />
<b>13. Representació de l' amor i el sexe<br /></b>D'acord amb el tarannà de <i>Diario,</i><ins></ins><i> </i>les relacions sentimentals i sexuals tenen molt protagonisme, tot i que la seva representació<br />gràfica estigui molt allunyada de l’exhibició pornogràfica i que la tendresa competeixi amb el desig en les seves manifestacions.<br />
Al primer llibre descriu les possibilitats de contactes al parc i jardins públics,<ins></ins> i es centra en dues tipologies: els errors d’apreciació,<br />que atrauen per rebutjar, i les rodes de recanvi amb els que folla pensant en els errors d’apreciació, queixant-se de que entre aquestes<br />figures gairebé no queda espai pels encontres de veritat.<br />
Al volum segon<ins>,</ins> contrasta i difer<ins>e</ins>ncia l’atracció sexual de l’amor i, expressant-ho amb la simbologia de les imatges, confessa<ins> </ins>que quan està enamorat no te desig i que si aconsegueix desitjar llavors està segur de no estimar. <span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"> </span>Aquesta dicotomia s’expressa<br />a <i>Diario </i>amb<ins> </ins>la contraposició entre la representació de cossos, majoritàriament de soldats<ins> </ins>tot remarcant-ne <ins></ins>determinades parts, <ins></ins><br />i la tendresa amb que apropa la seva mirada tant a Stephane com a Dominique. Dicotomia asimètrica esbiaixada cap al costat<br />de l’amor amb les moltes pàgines dedicades a recrear els moments passats a prop de l’estimat.<br />
Destaca el capítol 5 del tercer llibre<ins>,</ins> dedicat a reproduir una conversa amb Dominique. Só<ins></ins>n 19 pàgines mudes,<ins></ins> que transmeten<br />primer mitjançant els <ins></ins>gestos de les mans, els rictus dels rostres, les postures corporals, la generació d’una atmosfera de sintonia;<ins></ins><br />després, a través de la variació dels fons de<ins> </ins>les vinyetes, que serveixen de metàfora de l’exultant estat d’ànim de Fabrice.<br />Continua amb una<ins></ins> seqüència on <ins></ins>la metamorfosis dels cossos expressa el seu desig d’apropar-se i fondre's amb Dominique.<br />F<ins></ins>inalment,<ins></ins> la substitució de paraules per imatges a les bafarades,<ins></ins> representa l'<ins></ins>intercanvi d'opinions sobre<ins> </ins>gustos musicals,<ins></ins><br />pintura i <ins></ins>literatura. A<ins></ins><ins></ins>quí es produeix una transició,<ins></ins> mitjançant l'<ins></ins>icona de Proust,<ins></ins> cap a la infantesa i la família que es té i la<br />que es vol tenir, que es remata en una vinyeta on<ins></ins> Fabrice és representat com un arbre sec.<br />
Al llibre quart intenta retornar a la seva història amb Stephane per recrear-la, després d'<ins></ins>afirmar que dibuixar és estimar<ins></ins> i que<br />el mé<ins></ins>s dur ara serà retornar a una història que ja no és. S'<ins></ins><ins></ins>interroga sobre com rescriure un amor, aquest amor, com si encara<br />estigués viu i conclou que é<ins></ins>s una tasca impossible.<br />
Finalment, cal assenyalar que en tota obra autobiogràfica, i en aquesta especialment<ins></ins> la problemàtica de la mirada é<ins></ins>s recurrent:<br />d’una banda,<ins></ins> Fabrice Néaud és subjecte<span style="font-family: Times; font-size: 8pt;"><a href="https://sites.google.com/site/tantatintacat/home/articles/hemeroteca/-journal-de-fabrice-neaud-una-obra-a-contracorrent-per-pepe-galvez#_msocom_63" name="_msoanchor_63" style="color: #551a8b;"></a> </span> de la mirada dels lectors; de l'<ins></ins>altra,<ins></ins> ofereix al lector la seva mirada sobre els altres.<br />El lector comparteix sovint la mirada del narrador (utilització recurrent de la camera subjectiva), <ins></ins>l’acompanya en el seu recorregut<br />i tot seguint-lo pot intuir l’origen i l’objectiu del moviment físic o anímic. La mirada que s’apropa i apropia momentàniament del clatell<br />estimat, que vol ser ala d’àngel protegint-lo o, altre<ins></ins> cop la dicotomia, que com a<ins> </ins>avantguarda d’un desig insatisfet captura<br />peces visuals que incorporarà al seu imaginari eròtic.<br />
<div style="line-height: 19px; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: 19px; text-align: justify;">
<span style="font-family: Garamond; font-size: 11pt; line-height: 22px;">REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES</span></div>
<span lang="FR"><ins>següents articles apareguts a la revista especialitzada en bande dessinée <i>9ene art</i> nº9 CNBDI publicada per L’an 2 al 2003:</ins></span><br />
<span lang="FR"><ins>“Métaphore et métonymie dans le </ins></span><i><span lang="FR"><ins>Journal</ins></span></i><span lang="FR"><ins> de Fabrice Neaud”, de Sylviane Remi-Giraud</ins></span><br />
<span lang="FR"><ins>“Temps partagés, temps retrouvés: lecture sous inluence”, de Hugues de Chanay</ins></span><br />
<span lang="FR"><ins>“Du </ins></span><i><span lang="FR"><ins>Journal</ins></span></i><span lang="FR"><ins> à l’ajour”, de Marie Pox-Tétu</ins></span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989513323600194709.post-26698442772860980142013-04-15T11:25:00.000-07:002013-04-29T11:54:15.934-07:00Hector G. Oesterheld. Con el viento de cara<h3 align="left" id="sites-page-title-header" style="color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 22px; margin: 0px; padding: 3px 10px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml">
<span dir="ltr" id="sites-page-title">"Hector G. Oesterheld. Con el viento de cara", </span></h3>
<span dir="ltr">por Pepe Gálvez</span><br />
<div class="sites-canvas-main" id="sites-canvas-main" style="background-image: none !important; color: #333333; font-family: Arial, Verdana, sans-serif; font-size: 13px; min-height: 150px; padding-bottom: 5px; padding-top: 15px;">
<div id="sites-canvas-main-content">
<table cellspacing="0" class="sites-layout-name-one-column sites-layout-hbox" style="margin: 0px; table-layout: fixed; width: 1494px;" xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"><tbody>
<tr><td class="sites-layout-tile sites-tile-name-content-1" style="padding: 10px; vertical-align: top;"><br /><br /><br />"Le despojaron hasta de la palabra fin"<br /><br /><br />En el mediodía de abril de 1977, un numeroso grupo de gente armada perpetraron, con absoluta impunidad,<br />una criminal agresión contra el más importante guionista argentino , y uno de los más reconocidos del mundo. Con estas palabras se describe y se denuncia en un escrito firmado en Mayo de 1977 por familia y amigos de<br />Hector Germán Oesterheld, la desaparición de este.<br /><br />Me cuesta activar la memoria sobre aquellos convulsos años, en los que aquí finalizaba una dictadura, pero del<br />Cono Sur de América nos llegaban noticias continuas sobre el horror convertido en política por regímenes militares.<br />Al golpe de estado de 1972 en Chile, le habían seguido en 1973 Uruguay y en 1976 Argentina. En esta última se extendió<br />y consolidó la practica represiva la de la “desaparición” de sus oponentes:. Esta figura, que La Convención Interamericana<br />sobre Desaparición Forzada de Personas, firmada en 1994, lo define del siguiente modo:<br /><br />"Se considera desaparición forzada la privación de la libertad a una o más personas, cualquiera que fuere su forma,<br />cometida por agentes del Estado o por personas o grupos de personas que actúen con la autorización, el apoyo o la<br />aquiescencia del Estado, seguida de la falta de información o de la negativa a reconocer dicha privación de libertad<br />o de informar sobre el paradero de la persona, con lo cual se impide el ejercicio de los recursos legales y de las garantías<br />procesales pertinentes."<br /><br />Esta práctica significó un paso más allá en la degradación deshumanizadora del conflicto político y social, al privar a los<br />adversarios y enemigos del reconocimiento de su muerte en combate o por ejecución legal o ilegal. Con ella se extendía<br />sin ningún tipo de traba, ni jurídica ni de opinión pública, la represión más bárbara, con el objetivo, casi conseguido, <br />de aniquilar al enemigo interno.<br /><br />La familia de Oesterheld se vio especialmente afectada por esa especial figura represiva. Según Rafael Bielsa en el<br />prólogo a Latinoamérica y el Imperialismo ; 450 años de guerra : Primero fue su hija Beatriz en mayo de 1976,<br />dieciocho días después de su desaparición su cadáver fue entregado a su madre Elsa Sánchez de Oesterheld .<br />Quince días después de la muerte de de Beatriz, en Tucumán es asesinada su hija Diana ( embarazada de seis o<br />siete meses)…. El 27 de Abril de 1977, Oesterheld, fue secuestrado por un grupo de tareas del Ejercito… No se<br />ha confirmado cuál fue su destino final ni se han hallado sus restos , se sospecha que fue asesinado en Mercedes en 1978.<br /><br />El 14 de diciembre de 1977, otro grupo de tareas irrumpe en la casa de su hija mayor Estela. La asesinaron,<br />a quemarropa, junto a su marido Raul Tórtola. … Para entonces, su hija Marina- la más joven y que estaba en<br />el octavo mes de embarazo-ya había desaparecido.<br /><br />A Héctor Germán Oesterheld sólo le sobrevivieron su esposa Elsa y sus dos nietos, Fernando y Martín.<br /><br />En esas líneas se nos describe una persecución implacable, una tragedia en la que la el horror se instala y domina<br />el enfrentamiento político y en la que el bando más débil es exterminado de forma inhumana. Una tragedia que<br />también nos da testimonio de la intensidad de una militancia, del grado del compromiso de los que como Oesterheld<br />retaron a aquel monstruoso delirio represivo. <br /><br /><br /><br /><br /><b>En la montonera</b><br />Oesterheld que se movía en el entorno de la ideología peronista, es decir en una especial síntesis de nacionalismo<br />panamericano y humanismo progresista, se radicaliza tras la frustración de las expectativas de cambio político generadas<br />por el regreso de Perón. Pasa entonces a militar en el comité de prensa de los Montoneros, un grupo que quería representar<br />la tradición más popular del gobierno de Juan y Evita Perón, en contra de la actuación derechista, cuando no claramente<br />reaccionaria del gobierno de María Estela Martínez de Perón, segunda mujer del dirigente populista. Esta formación<br />asimila parte del análisis marxista de la realidad y preconiza una especie de síntesis de” socialismo nacional”.<br /><br /><br /><br /><br /><b>Cambiar la vida, cambiar la ficción</b><br /><br /><br /><br />Tras escribir lo anterior siento que el mensaje que transmite su final puede marcar, incluso condicionar, la visión sobre<br />el contenido político de su obra, pues la liga a una militancia concreta y a un desenlace trágico de la misma. Y con ello<br />nos puede inevitablemente introducir, contaminar con, la noción de extremismo, y más aún desde la acomodada perspectiva<br />que nos permite la distancia socio-política temporal y geográfica con que podemos contemplar esos hechos. Pero antes de<br />emitir juicios fáciles creo que es necesario tener en cuenta que el asalto armado a los cielos revolucionarios de buena parte<br />de la izquierda sudamericana, tenía mucho de un intento de escapar del infierno de gobernantes autoritarios y corruptos, de<br />militares golpistas y del dominio agobiante siempre presente de los intereses yanquis.<br /><br />Por otra parte la vertiente política de su creación historietística no se plasma únicamente en libros o series claramente<br />comprometidos con unas ideas o con una opción partidista, como si sucedió en los últimos años de su vida, sino que hay<br />también una actuación más implícita que cuestiona en la ficción roles y códigos tradicionales de los géneros y plantea<br />alternativas innovadoras y progresistas. Así nos lo testimonían las propias palabras del autor en la entrevista que le<br />realizaron Carlos Trillo y Guillermo Saccomano, publicada en el libro Hector G. Oesterheld: el simple arte de narrar, <br />publicado por la semana Negra de Gijón de 1998 como catalogo de la exposición dedicada a Albert Breccia y<br />Hector G. Oesterheld, cuando a la pregunta-afirmación de Trillo: Por ejemplo, vos nunca hiciste una historia maniquea.<br />O decididamente, a favor de la injusticia. Oesterheld, responde entre otras cosas: Es que uno lee esas historias de la legión,<br />como Beau Geste y se da cuenta de otras cosas. Y uno ve a los tipos peleando desde el fortín y a los otros , los que atacan<br />a cuerpo descubierto . El coraje que hace falta para salir a la arena y venir a atacar ese fortín... ¿ donde se le va la<br />simpatía a uno ? . la simpatía se le va con el pobre ensabanado que viene ahí a atacar. En estas palabras aparece con<br />claridad la empatía hacia el más débil, así como la opción por el respeto al valor de los que siempre han sido estigmatizados<br />como malos por la ideología dominante en el marco de la aventura de ficción occidental.<br /><br />El compromiso ideológico se inscribe desde la empatía hacia lo humano que le permite en las aventuras de Mort Cinder<br />enaltecer el coraje suicida de Leonidas y sus espartanos en las Termópilas, pocas páginas después de mostrar comprensión<br />y aceptación de la figura de un personaje como Charlie Mclarnin, que había abandonado a sus compañeros en una actuación<br />dominada por el miedo y la consiguiente cobardía.<br /><br />En esa valoración que antepone el cariño cotidiano, que el personaje muestra por su madre, al heroísmo, influye sin duda<br />alguna el hecho de que la lucha de Leonidas se inscriba en la resistencia de un pueblo pequeño a la invasión de un imperio,<br />mientras que la traición de McLarin se produce en medio de una guerra interimperialista, la Iª Guerra Mundial.<br /><br />Siguiendo con el tema bélico hemos de ir a parar a la serie Ernie Pike ( homenaje al corresponsal de guerra Ernie Pyle), cuyo<br />personaje central sirve como excusa para ofrecer un amplio abanico de narraciones centradas en la segunda guerra mundial,<br />que era en aquellos años una fuente de historias y de escenarios, recientes y a la vez lejanos y que Oesterheld explotó con ese<br />peculiar sentido de la narración que aunaba el encanto de la aventura con el intimismo humanista. Por ello en estas historietas<br />la épica de la heroicidad juega un papel fundamental, pero está alejada del correlato de la conquista de la gloria e incluso del<br />triunfo de la victoria y por el contrario muy cercana a una ética de la supervivencia digna. Todo ello dentro de un escenario<br />en el que las personas regresan a la condición de las bestias, porque la guerra es un escenario que en sí ya es una derrota<br />para la condición humana.<br /><br /><br /><br /><br /><b>El héroe nuevo</b><br />Por otra parte, en su tratamiento de los protagonistas de sus aventuras de ficción, Oesterheld introduce elementos que varían<br />los esquemas narrativos al uso entonces y aportan un sesgo cercano a sus ideas. En el libro Hector G. Oesterheld: el simple<br />arte de narrar y en Libro que la revista Fierro dedicó a Oesterhoeld en septiembre de 1985 aparece el artículo de Juan<br />Sasturaín Oesterheld y el héroe nuevo En el se señalan las aportaciones innovadoras que realizó a la definición del héroe<br />en sus historietas. Así después de señalar que “ para Oesterheld la acción - ante el peligro y la inminencia de la <br /><br />violencia - es la decisión personal de perderse, Arriesgarse , salir de uno y encontrarse con el otro”, nos destaca<br />la marginalidad de sus protagonistas, de forma que el héroe no permite una identificación conservadora sino que resalta <br /><br />una posición distante de la dominante socialmente. Por otra parte en El Eternauta da forma a la figura del héroe colectivo,<br />en la que personalidades corrientes y comunes interactúan entre ellas para a través de la solidaridad hacer frente a una <br /><br />situación extraordinaria que amenaza al ámbito social en el que se definen. Es esta una aportación clave y poco desarrollada<br />en la cultura popular y sobre la que el autor dejó escrito en el prólogo de El Eternauta lo siguiente: “Ahora que lo pienso<br />se me ocurre que quizás por esa falta de héroe central, El Eternauta es una de mis historias que recuerdo con más placer.<br />El héroe verdadero de El Eternauta es un héroe colectivo, un grupo humano. Refleja así , aunque sin intención previa,<br />mi sentir íntimo: el único héroe válido es el héroe “en grupo” nunca el héroe individual, el héroe sólo” <br /><br />Hay que destacar también que en la trama de El Eternauta, y de forma similar en la posterior “La guerra de los Antartes,<br />al definir una situación de invasión de Argentina por alienígenas ante la indeferencia de las grandes potencias establece<br />una clara referencia a ese nacionalismo antiimperialista que forma parte esencial de su ideología y que expondrá<br />explícitamente en obras como Latinoamérica y el imperialismo 450 años de guerra. Es en coherencia con esa visión<br />que Sasturaín señala la aportación de lo que llama el cambio de domicilio de la aventura desde el marco yanqui,<br />dominante en la cultura de masas, al suelo patrio, de forma que “la circunstancia argentina se convierte en materia aventurable”<br /><br /><br /><br /><br /><b>El último combate</b><br /><br /><br /><br />El Che, Evita y Latinoamérica y el imperialismo: 450 años de guerra son las obras más explícitamente políticas de<br />Oesterheld. Dentro de los límites voluntariamente trazados del contexto latinoamericano la primera tiene una visión<br />más general, mientras que las otras dos se centran en el contexto argentino y responden a una voluntad propagandista<br />de su militancia concreta. <br /><br /><br /><br /><br /><b>El Che</b><br />Editado en1968 en Argentina. En España<br /><br />Primera de un proyecto de una serie de biografías que no llegó a desarrollarse más allá de la segunda dedicada a Evita.<br />El planteamiento narrativo alterna la recreación de fragmentos del diario de El Che sobre sus últimos días con la<br />reconstrucción de su biografía. Así se inicia el libro con el Che del final, el que en la primera viñeta antes de disparar<br />piensa, debo tirate soldadito, el precio de tanta miseria, debo tirarte soldadito. Viñeta que justifica la lucha armada y<br />al mismo tiempo diferencia al inevitable adversario del verdadero enemigo. En la parte biográfica Oesterheld presenta<br />primero la reacción solidaria de Ernesto Guevara ante el dolor físico, las enfermedades que afectan a los más débiles y<br />especialmente la lepra, nos cuenta sus primeros viaje y como a través de ellos conoce esa geografía de la enfermedad y<br />el dolor. El siguiente peldaño de su evolución política es el de detectar la raíz socio-política de esa situaciones, rechazar<br />el dominio de la desigualdad originada por la injusticia y querer actuar contra ella en el marco político. Con la confluencia<br />con Fidel Castro y su lucha contra Batista se conforma ese prototipo de hombre de acción revolucionario que entra en la<br />mitología contemporánea. La biografía de Oesterheld contribuye en cierta manera a esa mitificación del hombre que<br />persiguió el sueño del hombre nuevo, consciente de las limitaciones del hombre y de sus creaciones, entre ellas las<br />revoluciones. En ella se hace constar la tremenda capacidad de trabajo y de entrega del personaje pero se pasa por alto<br />fracasos como el de la etapa de industrialización de impulsó en Cuba siguiendo esquemas apartados de la realidad, así<br />como, es de suponer que por diferentes motivos, su estancia en África. Se insiste en esa voluntad de acercarse al hombre,<br />a la persona, incluso en el trato con esos indios que habían de traicionarle en Bolivia. Vale la pena constatar como la Historia<br />que parecía haber desautorizado la última acción del Che ha rectificado en parte ese juicio con el, por ahora, triunfo indigenista<br />de Evo Morales y del MAS en Bolivia De todos modos, la figura que Oesterheld define, es la de un hombre de acción, que<br />une a un profundo sentido de la justicia y de la solidaridad con los débiles una excepcional capacidad de entrega solidaria<br />en la defensa política de aquellos frente a los poderosos.<br /><br /><br /><br /><br /><b>Evita</b><br /><br /><br /><br /><br />Esta debía ser una continuación de la serie de biografías iniciada con el Che, y que se interrumpió ante la persecución<br />que sufrió esa obra y que acabó dejando a medio hacer, de forma que este libro es una reconstrucción de Doedytores<br />realizada en el 2002 sobre el argumento original de Oesterheld , pero con los dibujos realizados por Alberto Breccia<br />en 1970. Seguramente esta autoría a medias influye en que sea una obra menor comparada con Che, ya que<br />narrativamente se asemeja mucho a un libro ilustrado, sin secuencias gráficas autónomas y con viñetas con mucho<br />texto en las que la imagen ilustra este o como mucho complementa. Sin embargo tiene el valor de aportarnos<br />información a todos aquellos a los que el fenómeno del peronismo nos resulta extraño. La biografía aporta pocos<br />datos sobre la formación de Evita, aunque insiste en sus orígenes humildes y en su rechazo hacia las injusticias.<br />La relación sentimental con el coronel Juan Domingo Perón, que desde la secretaría de Trabajo y Previsión del<br />gobierno militar había llevado a cabo medidas favorables a los trabajadores, la que provoca su implicación<br />política y su fulgurante popularidad como oradora que sabe sintonizar con amplios sectores del pueblo, los<br />descamisados. Por lo que nos explica Oesterheld, lo que distinguió la obra política de Evita fue la realización<br />de obras sociales y la atención a demandas particulares de los más desfavorecidos, aportando con ello el<br />componente social más claro y popular al peronismo. No deja de ser significativo que Evita identificase el<br />cambio político con la figura de su marido y subordinase su actuación a la de aquel, pero sin embargo cuando ella<br />falta el gobierno peronista se muestra errático y va hacia el desastre<br /><br />También es llamativa la descripción del viaje a España que Evita Perón realizó a España en 1947, narrado con un<br />triunfalismo que llega a afirmar que el pueblo español en pleno se reunió para homenajearla, lo que obvia las duras<br />condiciones de dictadura que entonces se padecía aquí y la imposibilidad de la mayoría del pueblo para expresarse libremente. <br /><br /><br /><br /><br /><b>Latinoamérica y el imperialismo 450 años de guerra</b><br />El peronismo es la fe popular hecha partido en torno a una causa de esperanza que faltaba en la Patria Esta frase<br />pronunciada por Evita y recogida en el libro anterior, nos da bastantes pistas sobre la idiosincrasia de una ideología<br />que identifica la fe y la esperanza, dos de las tres virtudes cardinales católicas, con los objetivos y organización del<br />pueblo dentro del marco de la Patria.<br /><br />La lectura de Latinoamérica y el imperialismo 450 años de guerra nos confirma estas aproximaciones y nos ofrece<br />lo más parecido al ideario de Oesterheld, identificado con el de los Montoneros. Esta obra ilustrada con fuerza y<br />expresividad por Leopoldo Durañona es una serie que se publica entre 1973 y 1974 en la revista semanal El Descamisado<br />órgano de los Montoneros, y se anuncia con la voluntad de contar la historia de cómo nos robó el imperialismo. Objetivo<br />que más tarde matizó el guionista cuando afirma, en una entrevista que le realizaron Trillo y Saccomano el 5 de <br />marzo de 1975. Esta historieta, aunque pudiera tener doce o catorce cuadros, me costaba mucho más esfuerzo que<br />tres guiones para ( la editorial) Columbia. No sólo había que documentarse sino encontrar cosas claves que tuvieran<br />que ver con el presente. La historieta trazaba constantemente un paralelo entre el pasado y el presente. Eso fue una<br />cosa que surgió del trabajo, al hacerlo. No fue inicialmente deliberado. Se trata pues de una revisión de la historia<br />argentina que no sólo quiere ajustar las cuentas con las deformaciones y tergiversaciones del pasado, sino que<br />convierte a ese pasado en un reflejo del presente, en una guía que denuncia los errores, las injusticias y las traiciones<br />de la realidad contemporánea de los lectores. Es una obra que incorpora la función de la agitación y propaganda de<br />adoctrinamiento y que tiene por tanto subjetividad y apasionamiento en altos porcentajes. Por otra parte la obra<br />peca de un esquematismo que aparece casi como inevitable si consideramos la desproporción que hay entre el objetivo<br />narrativo asumido y el espacio disponible de dos páginas semanales, desfase que incide también en el empobrecimiento<br />del lenguaje historietístico.<br /><br />La obra se estructura en una sucesión de episodios sobre la conquista y consolidación de la independencia argentina,<br />vistos desde la perspectiva del enfrentamiento con diferentes imperialismos que han actuado sobre América Latina.<br />Lógicamente la dominación española ocupa los primeros capítulos, aunque pronto se ve acompañada por las intrigas<br />e invasiones inglesas, que poco a poco pasarán a ocupar un papel protagonista. Como la obra acaba en la recreación<br />del gobierno de Urquiza en 1852, el imperialismo yanqui sólo es citado como referencia.<br /><br />La dinámica de la narración se desarrolla sobre la base de la dialéctica entre las fuerzas que preconizan, aplican o<br />desarrollan la independencia y la actividad intervencionista de potencias extranjeras unida a la colaboración de la<br />propia oligarquía. En esta pugna hay dos tipos de protagonistas: las personalidades, generalmente militares y políticas,<br />que se alinean en uno o en otro bando, y los colectivos, el pueblo y la oligarquía que apoyan a aquellas. Todos, se mueven<br />en un continuo combate en el que la voluntad del pueblo y sus adalides es traicionada por conspiraciones y por el mercadeo<br />de fidelidades y traiciones. El pueblo actúa como masa que apoya a los dirigentes que defienden la patria, el vocablo más<br />repetido con creces en toda la obra y que según el autor representa el interés supremo, especialmente cuando va acompañada<br />del calificativo de grande con el que se señala al objetivo de una América del Sur unida. En el capítulo dedicado a las<br />invasiones realistas, o sea de la monarquía española Oesterheld describe así la adhesión popular a la resistencia contra<br />el invasor: paisanos pobres sin otro bien que el viento y el cielo pero con más pelotas que nadie, deciden enfrentar con<br />sus chuzas y trabucos a los aguerridos soldados que mandan los poderosos señores del imperio y de la guerra. No<br />preguntan si hay apoyo, no les importa si alguna vez llegaran a vencer, saben que el enemigo se viene, eso les basta ,<br />se levantan. Este texto que no deja de ser una referencia a la situación política en la que se realizó la obra, explicita una<br />mitología del pueblo, en la que conviven la generosidad, el arrojo y los órganos sexuales masculinos. Lo último es<br />coherente con el talante de una obra en la que las mujeres están ausentes salvo por uno de los capítulos del final,<br />dedicado a las soldaderas, las mujeres que acompañaban a los soldados, figura que no deja de ejemplificar la<br />subordinación al rol masculino. Otra contradicción que el autor no oculta es el hecho de que la consolidación<br />de Argentina se realiza con la marginación del indio. Aunque el intento de salvar esa realidad, mediante la<br />culpabilización de la oligarquía, no deja de ser una verdad parcial, hay que señalar que Oesterheld no oculta la<br />barbarie que significó la guerra del indio del mismo modo que rinde homenaje a los esclavos negros que fueron<br />liberados para ser incorporados al ejercito. Otra constante destacable en la serie es la reivindicación federal y la<br />recriminación a Buenos Aires, a la sociedad porteña de una actitud egoísta e insolidaria respecto al resto de Argentina. <br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
</div>
</div>
Kaphttp://www.blogger.com/profile/13929975148671345993noreply@blogger.com0